Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
REPORTATGE

Viure el circ

Vull ser artista... de circ". És la frase que els va dir als seus progenitors Jesús Navarro, un jove de 19 anys de la Providència, a Nou Barris. Així de directe, ferm, sense més. Ho va decidir mentre feia les pràctiques d'un curs de formació professional de mecànica. El futur ofici no li satisfeia, se sentia atrapat, esclau. I va ser llavors quan va decidir dedicar tota l'energia a perseguir el seu somni. Una decisió premeditada i totalment adulta, que va prendre essent conscient, alhora, de les dificultats del món que envolta les arts circenses. Tant per les exigències físiques que comporta com per les implicacions vitals que exigeix.

A l'escenari, les llums es concentren en un nas vermell de pallasso o en l'espectacularitat dels moviments d'un acròbata. Però rere el teló, en la foscor, s'hi amaga un món complex que comença amb les carències del sistema educatiu espanyol. Els estudis de circ no estan homologats i només hi ha una escola a Catalunya que ofereixi formació superior.

Rogelio Rivel és una de les dues escoles a Espanya que ofereix formació professional

A diferència d'altres països europeus, aquí els estudis no estan homologats

El Fòrum acollirà a partir del 2011 un centre de creació d'arts circenses

"Es necessiten més recursos", diu Tortell Poltrona, responsable del Circ Cric

La pregunta clau és: es pot viure del circ avui dia?

A Navarro li agradava pujar als arbres quan era petit, i sempre havia estat un bon esportista. Quan tenia 8 anys li van parlar de l'Ateneu Popular 9 Barris, un lloc a prop de casa on oferien classes de circ. La idea el va seduir i va entrar a l'escola infantil on descobrí, sense adonar-se'n, un nou món que li marcaria per sempre el futur. "Recordo la primera classe, em va sorprendre", explica. I és que l'Ateneu és un dels impulsors més importants del circ a Catalunya. Un bressol d'aquesta disciplina escènica, que va néixer amb la voluntat de cohesionar un barri nascut als anys 60 a cop d'immigració. "No hi havia escoles ni ambulatoris, ni transport públic i els veïns es van organitzar per poder donar resposta a les necessitats del moment", explica Antonio Alcántara, encarregat de formació i circ social de l'entitat. També, a les artístiques. L'edifici era una antiga planta d'asfalt que un bon diumenge de l'any 1977 els veïns van ocupar.

"Hi havia un moviment de circ molt fort al carrer, però no tenien espais per portar-lo a terme, així que van començar a assajar entre aquests barracons de sostres alts i, alhora, ensenyaven també les tècniques del seu treball als nens del barri", diu Alcántara. Ara, l'Ateneu 9 Barris és un edifici de titularitat municipal controlat per l'associació Bidó, amb un pressupost d'un milió d'euros anuals. "Els gestionen els mateixos veïns, gent obrera, i això té molt de mèrit", continua Alcántara. En l'actualitat més d'un centenar de nens i joves d'entre 6 i 18 anys reben classes de circ, i també es desenvolupen tallers per a discapacitats i cursos de formadors en circ social. "Treballem en l'esforç, en la solidaritat, generem un espai de seguretat i ajuda mútua, perquè el circ es fa moltes vegades en grup i, per portar a terme els exercicis, necessites confiança en l'altre", diu Alcántara. Aquestes són les aptituds que van anar calant en Navarro. "El circ canvia la gent, a mi m'ha fet com a persona", explica el jove. Anava a l'institut als matins, i de les 4 de la tarda a les 8 del vespre es dedicava a entrenar tècniques de circ a l'Ateneu. Va acabar el mòdul de formació professional de mecànica, però les pràctiques li produïen una tristesa indescriptible. "Va ser llavors quan em vaig decantar pel que de veritat em feia feliç", explica.

A casa seva li van donar suport, i va presentar un vídeo a l'escola de circ Rogelio Rivel. Va néixer al 1999, se situa a pocs metres de l'Ateneu i és l'única a Catalunya que ofereix formació professional de circ. A tot l'Estat només n'hi ha una altra, la Carampa, a Madrid. Però, a diferència d'altres països d'Europa, com França, a Espanya els estudis d'aquesta art escènica no estan homologats. Tot i això, a Catalunya, el Departament d'Educació ja ha aprovat el nivell 2 de formació professional (Animació en Circ) i s'està treballant pel nivell 3 (Artista de Circ). L'escola Rogelio Rivel ofereix dos cursos de formació bàsica i un d'especialització. Navarro és un dels 40 alumnes que aquest any hi assisteixen. Cursa teatre gestual, acrobàcia, trampolí, equilibris i dansa contemporània, entre d'altres, fins a les 5 de la tarda cada dia.

"S'ha de treballar més del que penses i explotar tot el teu potencial. A Espanya, la formació en circ és molt incipient però ja fa tres anys que lluitem per regularitzar-nos", exposa Anne Morin, professora de l'escola Rogelio River Rivel.

"Els meus amics veuen estrany que em passi el dia entrenant, i el meu avi em pregunta si d'això em podré guanyar la vida", diu Navarro.

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura elaborat per Fundacc, Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, exposa que del novembre del 2009 a l'octubre del 2010 un total de 318.000 persones van assistir a espectacles de circ. Això és un 5% de la població total de Catalunya. En espectacles infantils o per a adults, en teatres, en envelats o a l'aire lliure. A banda, segons Francesc Guardans, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, aquest any s'han incrementat un 12% els ajuts al circ, amb 930.000 euros destinats a subvencionar trenta projectes durant el 2010. "El circ és un element dinamitzador de les arts escèniques", exposava Guardans durant la presentació dels primers Premis de Circ de Catalunya, que tindran lloc el 20 de desembre.

Però Laia Alzueta, gerent de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya, recorda que és un àmbit artístic amb peculiaritats: "Els artistes itineraven per tots els territoris, eren nòmades, i per tant el circ no és d'un lloc determinat. A nivell internacional hi ha molta mobilitat, el procés de creació és molt lent, has de dedicar-hi la teva vida, i requereix molt d'esforç físic", explica. L'APCC té 235 associats i 90 companyies de circ que operen a Catalunya compatibilitzades. "Volem que els artistes de circ tinguin les mateixes possibilitats que els creadors de les altres arts", reafirma Alzueta. Per això l'any 2007 es va presentar el Pla integral del circ, com a resposta a les demandes del sector, i en queda per concloure la part de regularització acadèmica.

"Noto que no podré viure de manera tan còmoda com molta gent, però tindré una casa i podré comprar-me aliments", exposa Navarro, el jove aprenent de circ. Entre d'altres, admira Jaume Mateu, l'artífex del Circ Cric, més conegut com a Tortell Poltrona. Des del 1974 dinamitza aquesta part de les arts escèniques. "Em dedico a la pallassada, contra el sentit comú; quan vam començar teníem al davant un llibre en blanc", exposa Poltrona, que va gaudir de la complicitat en els seus inicis de Joan Miró, Joan Brossa i Xavier Fàbregas. "Es necessiten més recursos", afegeix. El seu fill, Blai Mateu, va viure des de petit la tradició i ara és un reconegut artista i director guanyador del Premi Nacional de Circ 2010.

El mateix li va passar a Guillem Albà. Els seus pares porten 35 anys recorrent el territori amb la companyia L'estaquirot Teatre. "Viatjava amb ells en una furgoneta, sempre vaig tenir clar que volia actuar, a l'institut em passava el dia llegint llibres de teatre", explica. Només té 25 anys, però Sketchofrenia i Flirt són dos espectacles que han tingut un gran èxit de públic i, a més, al principi el va apadrinar el clown anglès Jango Edwards. "T'ho has de treballar, decidir què vols fer, jo vull actuar, no ser un empresari. És un estil de vida", conclou Albà.

"L'important és existir, tot i que en aquests moments hi ha molta més formació", diu la pallassa Pepa Plana. Ella es va acostar al món del circ quan ja feia deu anys que era actriu. "Una volta vaig posar-me el nas vermell ja no hi havia marxa enrere, com a dona era l'única que feia espectacles per a adults", recorda Plana. La vessant poètica de la feminitat i alhora bandarra són els segells que imprimeix als seus espectacles. "Diuen que a un pallasso jove el maquillatge no li enganxa, necessita arrugues per transmetre sense paraules tot un univers; no parlo ni una gota d'alemany i aquesta nit faré riure tot un pati de butaques a Viena", explica l'artista. "A la meva generació els pallassos no volien fer circ, sinó teatre, però França va canviar una generació", recorda Leandre Ribera, que té sis nominacions als Premis de Circ.

Els ajuts econòmics són una ajuda i un incentiu a l'hora d'engegar projectes. "Amb l'apujada de la benzina, el transport s'encareix", exposa Carles Raluy, un dels germans del Circ Raluy. A més, els artistes poden veure el seu temps de creació alterat pels nous modes de consumir cultura. "La gent mira deu segons per la televisió un espectacle i ja creu que l'ha vist tot. En canvi, els nostres mètodes de creació són molt lents, ens dediquem a perfeccionar", explica Josep Ventura, més conegut com a Sylvestre, de Los Excéntricos.

Aprenentatge, creació, producció i exhibició formen part d'un engranatge que comença a funcionar a Barcelona. L'estiu del 2008 es va inaugurar La Central del Circ, a l'esplanada del Fòrum, on avui mateix (19.30 hores) es presenta al públic un tast dels espectacles en què treballen diverses companyies. La Central és un envelat provisional que acull residències d'artistes i que forma part d'un projecte més gran: s'està construint un centre de creació al mateix Fòrum de 3.000 metres quadrats, que obrirà al 2011. I la ciutat s'ha compromès a adequar un espai, que podria ser la mateixa Central, per oferir circ de manera estable a la ciutat. "El circ ha renascut a Barcelona, i volem que aquests projectes serveixin per iniciar una demanda. Com va passar amb la dansa i el Mercat de Les Flors", explica Jordi Martí, el delegat de cultura de l'Institut de Cultura de Barcelona. Potser, en vista dels esdeveniments, Navarro podrà dir-li al seu avi que respiri tranquil, i que 'sí', que podrà viure del circ.

Un univers de somnis

Els Rossi són la cinquena generació d'una dinastia provinent d'Itàlia dedicada a les arts circenses. El rebesavi era domador de cavalls, com també ho és el pare en l'actualitat. El besavi, de tigres; l'avi, de panteres, i dos dels fills són els creadors d'una complexa coreografia de jocs icaris que està nominat als primers Premis de Circ de Catalunya. El nombrós clan Rossi va fundar Il Circo Italiano l'any 1961 i des de llavors han portat els seus espectacles a tots els continents del món. També a Barcelona. Estrenen demà mateix un nou espectacle, Somnis, a La Monumental, en un envelat amb capacitat per a 1.000 espectadors. Un muntatge per a totes les edats que combina el classicisme dels grans circs europeus amb la renovació dels artistes, en un món oníric i de fantasia on la comicitat és un tret fonamental.

El protagonista és el pallasso Monti, l'alter ego de Joan Montanyès, artista amb una llarga trajectòria que ha guanyat el Premi Max de Circ i que ha dirigit, entre d'altres, el circ estable Price de Madrid. A Somnis interpreta un titellaire ambulant que observa com les seves marionetes prenen vida en virtuosos artistes. Hi intervenen el pallasso carablanca Pipo Sosman, el mag Sergi Buka, i fins a 50 artistes que despleguen números de teles aèries, malabars, trapezi o contorsionisme. A més, també són presents a l'escenari cavalls i fins a seixanta dàlmates.

Quinze anys de Circ d'Hivern a l'Ateneu

Quatre persones estan citades en un lloc on han d'esperar el torn per tal d'aclarir algun assumpte burocràtic. S'instal.len en una sala d'espera i la convivència momentània fa que s'intentin conèixer entre ells. Ho anhelaven i no volen perdre l'oportunitat que els ofereix el destí. Cadascú és únic amb les pròpies habilitats i febleses. Aquest és l'argument principal entorn al qual gira Circumstàncies, l'obra guanyadora del projecte Circ d'Hivern d'aquest any. La dirigeix Ricardo Gallardo i hi intervenen quatre artistes que combinen malabars, bàscula, perxa xinesa, roda cyr i acrobàcies.

El Circ d'Hivern és la proposta més ambiciosa de l'Ateneu Popular de Nou Barris. S'instaurà l'any 1996 amb la intenció de crear obres innovadores i de qualitat adreçades a tots els públics. I ara, integrat en el projecte de fàbriques de creació, és una peça clau en l'àmbit de les arts escèniques a Catalunya. Cada temporada instauren una convocatòria en què qualsevol artista pot presentar propostes, i un conjunt d'experts n'escull el muntatge guanyador. Des del primer moment, es posen a disposició de la companyia resident tots els elements necessaris per a la creació i producció de l'espectacle. L'objectiu és crear un muntatge de circ contemporani, únic i adreçat a tothom.

El resultat del 15è Circ d'Hivern s'estrenarà el 18 de desembre al teatre de l'Ateneu, però després anirà de gira.

El Cirque du Soleil reinterpreta llegendes

Han instal.lat l'envelat just darrere del Fòrum i es proposen fer imaginar a l'espectador. Varekai s'inspira en el mite d'Ícar. La llegenda diu que l'intrèpid jove intenta volar i fracassa. Però a l'envelat d'aquest circ nascut a Montreal, una gernació de criatures sorprenents intenten que compleixi el seu somni.

Hi ha un volcà, una muntanya i un bosc màgic poblat per àngels caiguts i nòmades. "L'espectacle s'inspira en el mode de vida dels gitanos, és una celebració de la vida i des del número més sensual i poètic al més agressiu es desplega tot un torrent d'energia" , explica el director artístic de la gira, Mathieu Gatien.

Entre els números que hi apareixen destaca el final en què dos artistes es contorsionen en un gronxador rus. També el dels únics espanyols que apareixen a Varekai, els germans Javier, Pedro i Ramon Santos. Són l'octava generació d'una família dedicada al món del circ i fan malabars amb els seus cossos. "És com un joc, ell es tomba a la cadira i fa malabars amb els peus i amb mi, ho vam aprendre de ben petits", explica Ramon.

A l'escenari també hi intervenen nens de 13 anys, que juguen amb meteors d'aigua units per una corda. Pel que fa al vestuari, s'inspira en el manga.

Barcelona és la darrera aturada de la gira europea. A partir del 2011, Àsia espera el Cirque du Soleil.

El Circ Raluy ret homenatge al seu pare

El pare de Carles i Lluís Raluy va néixer fa cent anys i els seus fills volen fer-li un homenatge.

"Ell va començar a fer cabrioles a les platges de la Barceloneta i Sant Adrià del Besòs, amb un químic i un murcià", recorda Lluís. Amb muntatges on interpretava números acrobàtics va recórrer tot Europa quan tenia 22 anys. Va contagiar l'esperit circense als seus fills i Los Saltimbanquis, el darrer espectacle del Circ Raluy, està dedicat a ell. S'estrenarà el 17 de desembre a la vela que instal·laran al Port Vell, i la visita a la ciutat ja forma part dels costums nadalencs de Barcelona. Cada any, aquesta companyia de circ, que es desplaça de poble en poble amb curiosos carruatges, desplega el seu envelat a la ciutat. A Los Saltimbamquis es veurà des del doble projectil humà al cotxe que fa un triple mortal. Però també números de barres fixes, teles aèries, malabars i contorsions. Apareixeran més de vint artistes a escena.

A més, el Circ Raluy té molts projectes: fa un any van acondicionar un dels seus carruatges com una habitació d'hotel, i ara qualsevol pot seguir en primera persona la vida del circ durant uns dies. Tenen el seu campament base a Tarragona, però a causa dels robatoris, l'any vinent es desplaçaran a Vulpellac, Girona. Tenen previst organitzar-hi un museu-escola, amb espectacles esporàdics i mostres de vestits, cartells i objectes.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de diciembre de 2010

Más información