La sarna i el Cervantes

Tarde o temprano.

José Emilio Pachecho. Tusquets. 838 pàg. 28 euros.

Les actes de tots els jurats de l'univers solen repetir que el guardonat sintetitza tradició i avantguarda, transcendència i vida quotidiana. De vegades fins i tot és veritat, i en el cas de José Emilio Pacheco, que demà rep el Premio Cervantes, ho és sens dubte. Només cal fer un cop d'ull al publicat recentment Tarde o temprano —que aplega els 14 poemaris de l'autor, publicats entre 1958 i 2009 i reescrits una i altra vegada— per descobrir l'obra d'un home que ha sabut barrejar com pocs Esopo amb Bill Gates, la història amb la naturalesa. Per Pacheco, mexicà de 1939, la poesia és a la vegada "lluminosa" i "sarnosa". Als seus dos primers llibres era més el primer. A partir de No me preguntes cómo pasa el tiempo (1969), la sarna va guanyant terreny sense que en perdi, amb perdó, la bellesa. En aquest llibre, tot un clàssic de la literatura llatinoamericana contemporània, hi ha el poema més popular de l'autor, Alta traición, que diu: "No amo mi patria. / Su fulgor abstracto / es inasible. / Pero (aunque suene mal) / daría la vida / por diez lugares suyos, / cierta gente, / puertos, bosques de pinos, fortalezas, / una ciudad deshecha, gris, monstruosa, / varias figuras de su historia, montañas / —y tres o cuatro ríos".