Barcelona en guerra

REPÚBLICA, GUERRA I REVOLUCIÓ. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 1931-1939

Ferran Aisa. Base. 832 pàgines, 24,9 euros.

El 1938 van visitar Barcelona els joveníssims John Fitzgerald Kennedy i Indira Gandhi, que només tenien 21 anys, i que amb el temps esdevindrien destacadíssims dirigents mundials. La Barcelona de la Guerra Civil era un punt d'atracció del món, més encara quan el govern de la República s'hi va instal·lar, i amb l'enorme ressó dels bombardeigs de març de 1938, que van colpir el món sencer. Barcelona era aleshores, doncs, observada des de fora i vivia alhora una etapa molt intensa de la seva història, d'innegable protagonisme dels sectors populars, que el llibre de Ferran Aisa intenta retratar. El llibre explica detalls de tota mena, com la crida que feia un regidor barceloní als veïns perquè no llencessin les escombraries pel balcó fins a informacions sobre on eren els menjadors populars als barris de Barcelona, quins funcionaris municipals van ser destituïts acusats de facciosos, on eren les colònies per a infants refugiats, com es repartien les targetes de racionament, etcètera. Són informacions d'enorme detall que conviuen en el llibre que ressenyem amb d'altres de més volada, com el retrat de la vida de la corporació municipal davant tantes dificultats, amb el paper preeminent d'alcaldes com Carles Pi i Sunyer, un dels republicans de més pes a la vida catalana, o d'Hilari Salvadó, un alcalde que va esdevenir molt popular, sempre ben a prop dels ciutadans, però que avui no diu res a la majoria de barcelonins.

Segur que Barcelona es mereix una informació amb aquest nivell de detall, i que l'ajuntament barceloní també mereix una bona monografia. De fet, fa pocs mesos va aparèixer un extens Atlas de la Guerra Civil a Barcelona (Edicions 62), que il·lustra i cartografia un munt d'aspectes de la vida de la ciutat, però el que ara es troba a faltar és un discurs historiogràfic més contrastat. De fet, el llibre de Ferran Aisa és una extensa i detallada crònica de la vida de la capital catalana en unes circumstàncies ben especials. Una explicació minuciosa i útil, però de construcció més dubtosa. Per exemple, per l'ús abusiu de la premsa com a font històrica, amb unes capçaleres que sortien sotmeses a la censura pròpia de la guerra, i a les consignes dels partits. Sobta també que un llibre tan extens, de prop de 800 pàgines, no disposi d'un apartat referit a les fonts arxivístiques, de la mateixa manera que sorprèn en un llibre d'aquestes dimensions l'absència de notes que indiquin la procedència de les fonts. Tampoc sembla molt encertat el títol del llibre, que afirma una cronologia (1931-1939) que el lector no trobarà, ja que només es dedica un preàmbul de menys de vint pàgines al període de 1931-1936.

D'aquesta manera, una temàtica interessant i un munt d'informacions acaben configurant un llibre estrany, massa extens per ser considerada una obra de divulgació, que requereix també una jerarquització dels missatges que s'adrecen al lector; també confús en l'objectiu temàtic (Barcelona o l'ajuntament de la ciutat), amb buits clamorosos si es pretenia parlar de la ciutat, com la persecució religiosa a l'inici de la guerra o les represàlies sobre els sectors vinculats als facciosos, que també eren barcelonins. I d'altra banda, poc rigorós pels especialistes, per l'absència d'aparell crític. Segurament hauria estat útil definir de bon començament uns objectius més clars.