Colònies

El que és sorprenent és el poc conservades que han estat les colònies i grans fàbriques industrials properes a Barcelona en relació amb les de la resta de Catalunya", diu l'acompanyant. "Coi, pels terrenys, que són més cobejats". La resposta, pausada però tan contundent com preclara, és d'un visitant il·lustre de l'exposició Colònies Industrials que hi ha aquests dies al Museu d'Història de Catalunya.

L'il·lustre és ni més ni menys que l'historiador Jordi Nadal, d'alguna manera promotor indirecte de l'estudi i conservació de tot el que hi ha en els 1.200 metres quadrats d'exposició gràcies a la seva tasca i, en particular, al seu seminal El fracaso de la revolución industrial en España . Amb Nadal, competició de pedigrí: els també historiadors Borja de Riquer, Joaquim Albareda i el director del centre, Agustí Alcoberro, obrint pas.

Què feien tots junts? Doncs apaivagar les mateixes terribles ganes de veure l'exposició de cadascun, sense haver-s'ho parlat. Així, aprofitant que havien anat a la presentació de la dedicada a Vicens Vives (per cert, si es reivindica l'historiador com un pròcer de la pàtria, no mereixeria alguna cosa més que els 200 metres quadrats del sotaescala del museu?), van fer un dues per una .

És ben curiós l'atracció que tenen les colònies a Catalunya. Sí, és clar, n'hi va haver un fotimer, però això sol no pot explicar, per exemple, part del gran èxit d'un llibre com Olor de Colònia , de Sílvia Alcàntara (més de 35.000 exemplars venuts i, per cert, nou premi abans d'ahir: l'Amat-Piniella). O els gens menyspreables grups que van rebent les 13 colònies industrials visitables que hi ha a Catalunya.

I si resultés que les colònies encaixessin amb la quintaessència de la natura catalana? És a dir, aquell esperit tan nostre d'empenta i gasiveria empresarial i moral; la barreja entre política, cultura i oficis; la cosa paternalista i dictatorial; l'enganyós concepte de la família com a refugi i cadascú a casa seva amb la vocació d'ajudar l'altre; aquell, en definitiva, oasi artificial, com es diu al catàleg de l'exposició?

"M'ha agradat molt més del que em pensava", va sortir dient Nadal, després d'un viatge que el portà des d'un confessionari a un mapa original dels aprofitaments hidràulics de 1920, de la visió d'un arbre genealògic d'una família que va necessitar generacions per sortir d'una colònia a la plaça principal amb els primers utilitaris. "Hi ha una mica de l'arribada del cotxe i la tele en el final d'aquest món, descobrir que a fora hi havia una altra vida. La mobilitat ha canviat històricament sempre moltes coses". Però potser no totes.