Orelles de plata (i altres immundícies)
Les arts d'avantguarda i les "aplicades" -o d'objectes considerats "preciosos"- pertanyen a dos mons només irreconciliables aparentment. Durant la segona meitat del segle XX té lloc, en l'àmbit de la joieria, una transformació del paper de l'autor, que esdevé un productor independent aïllat al seu estudi, com un artista convencional. Queden enrere les escoles i els tallers dels precursors de principi de segle -René Lalique, Georges i Jean Bouquet, Henry Vever o Theodor Farhner-, joiers altament professionalitzats que contrataven altres dissenyadors per refermar les seves firmes.
Als cinquanta i seixanta, les Acadèmies de Belles Arts de països com Alemanya, Holanda, Bèlgica, Noruega, Dinamarca o Itàlia van comptar amb el magisteri de grans innovadors, que compartien els usos de la modernitat amb pintors i escultors. Durant aquells anys, l'Akademie der Bildenden Kunste de Munic es constitueix com a epicentre de la joieria mundial, prestigiada per Franz Rickert, Hermann Jünger i Otto Künzli. Avui, a l'acadèmia bavaresa se la considera l'autèntic bressol de la joieria d'autor, amb la Rietveld Academie d'Amsterdam, fundada el 1968. Cal recordar que a Catalunya l'Escola Massana va impulsar el 1950 la joieria com una disciplina artística, de la mà de Manuel Capdevila, Ana Font i Ramon Puig Cuyàs.
La galeria Klimt02, l'única de l'estat espanyol dedicada a la joieria contemporània, fa tres anys que recull els fruits de les grans escoles europees. Amb una delicadesa exquisida, els seus directors Leo Caballero i Amador Bertomeu han desplegat la col·lecció The Beauty and the Best , articulada entorn de 140 treballs de 26 artistes de primer nivell. El concepte parteix de la idea que la Bellesa va més enllà del que és ornamental: "Es tracta de reunir el que està ben fet i és essencial; allò Bo és la selecció d'obres sobre la base del que et fa pensar i sentir bé", afirmen.
Tots els autors que s'agrupen a l'arca de Klimt02 tenen un llenguatge artístic propi. L'alemanya Gésine Hackenberg crea petites natures mortes fetes amb cristall danès mentre ret homenatge a les pintures del XVII i XVIII. Per al seu projecte Room Service , l'holandesa Manon van Kouswijk elabora curoses ceràmiques blanques, fetes amb perles, fusta i plàstics que es transmuten en una herència familiar, un objecte d'intercanvi, memòria o souvenir. Sari Liimatta idea objectes aparentment innocents amb joguines de goma, perles de plàstic, agulles i cristalls de la seva Finlàndia natal, tot un repte a la imaginació surrealista. La ironia del suís David Bielander li serveix de curtcircuit de models formals tradicionals a base de materials inèdits: el material que simula la carn dels seus collarets/salsitxes vieneses, frankfurters i weisswurts és original de les cadires Thonet. Un autèntic neodadà. El situacionisme del francès Benjamin Lignel el mena a idear fermalls que són mugrons, orelles de plata elaborades amb el motlle de les de l'usuari i anells de plata i d'or que s'insereixen com si fossin tiretes. Una altra holandesa, Anheléis Planteydet, recrea en la seva sèrie de collarets Beautiful City plans imaginaris de cases: són collarets articulats en dues fases, la fase de la invenció i la de posar-se la joia. Així, la casa és habitada per un cos -o és la casa la que habita un escot.
En un altre ordre i dispositiu diferent, la col·lectiva Worth VS Waste , al Centre d'Art Santa Mònica, neix d'un concepte d'apropiació d'un objecte d'ús quotidià: la bossa de les escombraries. Fa dos anys, la curadora portuguesa Ana Cardim va seleccionar noranta artistes i dissenyadors per proposar-los per correu electrònic la creació d'un pin a base d'una estructura metàl·lica on s'hauria d'adaptar un petit sac de plàstic transparent i amb un petit kit de recàrregues que permet substituir els sacs cada cop que s'utilitza la joia. Un material noble i un altre enemic del planeta es confrontarien en aquests garbage pins . Per als impulsors d'aquesta mostra itinerant no es tracta de transformar les deixalles en una cosa provocativa, o simplement "desestetitzar" l'art, sinó d'un esborrament de les fronteres entre creació i altres pràctiques artístiques, com la publicitat, el còmic, la joieria o la fotografia.
Al catàleg de la mostra, Martí Perán va molt més enllà quan afirma aquestes peces "fan de l'excedent d'experiència la materialitat d'un tresor". Per al crític d'art, es tractaria de "comprendre la vida convertint la seva caducitat en una joia". Una nova funció de l'art en el seu incessant desig de fusió amb la vida: compilar restes d'experiència per al museu dels tresors ocults. Crítica institucional o simple im-mundícia?
The Beauty and the Best. Klimt02 Gallery. 2010 Collection . Carrer Còrsega, 317, pral 2a. Barcelona. Inauguració 17 de desembre. www.klimt02.net.
Garbage Pin. Project. Worth VS. Waste . Centre d'Art Santa Mònica. La Rambla, 7. Barcelona. Comissària: Ana Cardim.
