"Hamlet em dóna més del que em pren"
A les estances gòtiques de la Biblioteca de Catalunya que acullen la companyia La Perla i el seu Hamlet, hi regnen l'alegria i l'excitació de l'èxit -"and we are graced with wreaths of victory", com diria el rei Eduard a Henry VI. El muntatge d'Oriol Broggi de la gran obra de Shakespeare ha esgotat les representacions per a totes les funcions previstes, que acaben el dia 17 (se n'han prorrogat dues més, el dilluns 20 i el dimarts 21). Al triomf de la producció no és en absolut aliè el protagonista, Julio Manrique, un extraordinari Hamlet. El debut d'un nou Hamlet sempre és notícia -que s'hauria de rebre a cops de canó, a l'estil Fortinbràs- en l'escena catalana, tan poc avesada a aquests (només uns quants les darreres dècades: Enric Majó, Lluís Homar, Eduard Fernández -aquest en castellà). L'actor rep una hora abans de la representació i, en un tret que humanitza molt el príncep danès, es disculpa per anar un moment al bany. D'aquesta manera, un es queda sol mirant un cartell on hi diu "Elsinore", calibrant unes espases i fent després una ullada a un vell cartell esgrogueït del Hamlet de Pere Planella i Terenci Moix que la companyia té penjat segurament com a talismà. Mentre faig un repàs als noms i provo infructuosament de recordar Rosa Novell fent d'Ofèlia, Manrique s'aclareix la veu a la meva esquena. Li comento, amb un sospir, tota la gent del repartiment que és morta: Joan Miralles, Joaquim Cardona, Pep Madern... i ell fa un gest d'aprensió. Seiem en un banc, l'actor va vestit una mica deixat i té un no sé què d'isabelí, aquella simpatia i joie de vivre que en uns segons podrien esdevenir melancolia i ira.
Julio Manrique té 35 anys i, tot i que la barba li blanqueja una mica, està en la bona edat per interpretar canònicament Hamlet; també és veritat que ho van fer el nen prodigi del teatre anglès del XIX, Master Betty, amb 13 anys -després va ser capità d'un regiment de cavalleria- i Sarah Bernhardt, amb 55 i una cama de fusta, per no parlar de Thomas Betterton que el va encarnar als 70 i es va fer famós per l'extrema capacitat que tenia d'empal·lidir quan veia el fantasma. Manrique traspua una gran confiança en ell mateix i mostra una amabilitat gens fingida.
Pregunta. Com va això de fer de Hamlet cada nit?
Resposta. Cansat, és dur, però molt gratificant. La resposta del públic és molt bona. Ens ha sortit bé, molt bé. M'hi sento molt a gust. Satisfacció és la paraula.
P. A l'obra, 1.507 línies de text de les 4.042 les diu Hamlet. Per molt que es talli, que no és el cas, la proporció és tremenda.
R. El volum de text és brutal. I és cert que és dur fer-ho cada dia. Ho assages, construeixes un recorregut, ho ensenyes i... ara s'ha de tornar a repetir? Cada nit, és bèstia. Però de moment em dóna més del que em roba. Em compensa l'esforç.
P. Molts espectadors es deuran preguntar com es pot memoritzar aquesta quantitat de frases i dir-les bé.
R. Sóc ràpid estudiant-me el paper, hi tinc facilitat. Em poso de seguida a aprendre-me'l, m'emprenya no saber-me'l ja des dels primers assajos. Però sens dubte hi ha un vertigen . Intento seguir el camí de l'obra a poc a poc, has de procurar no emborratxar-te de paraules, saber què dius a cada moment, entendre la teva part, digerir bé el text, controlar-lo, saber què argumentes, no perdre't al bosc de paraules.
P. Per alguns actors, Hamlet és una maldició, miri allò de Daniel Day-Lewis, el 1989 es va trencar emocionalment a l'escenari, en plena representació, a l'escena de la trobada amb l'espectre del seu pare. No va poder seguir. Va deixar de treballar dos anys i no ha tornat al teatre. Va dir que havia vist el fantasma del seu pare mort!
R. Bé, Day-Lewis és un tipus molt intens. Però deixa'm tocar fusta.
P. Se te'n pot anar el cap amb Hamlet?
R. I amb tot. Hi ha coses més arriscades. No em fa por. Hi ha coses pitjors que quedar-te en blanc amb Hamlet o perdre't. Que la vida se t'emporti per davant o la pròpia por.
P. Això del pare...
P. He pensat en el meu pare en fer l'obra, sí. Sense morbositat, sense psicodrama. Està viu i bé, atenció. Però penses en aquella figura. El pare pesa molt a Hamlet.
P. Posa distància fent de Hamlet?
R. Sóc molt obsessiu treballant, m'embriago molt amb el paper. Però has de pactar amb el personatge, perquè no et caigui al damunt. Hamlet és un personatge fosc, pot ser molt puta. Passa per un mal moment. Però és tan intel·ligent, tan brillant i humà. L'empremta, el regust que et deixa és bo.
P. Té una visió crítica sobre ell?
R. Mentre el faig, no. Evidentment hi hem fet voltes quan discutíem l'obra. És un llarg viatge cap a la nit. La mort del pare... Hi ha ràbia i desesperació en Hamlet. Està molt concentrat en si mateix. És narcissista i misogin. Descobreix el sexe de la seva mare i això l'inquieta i el fa enfadar contra les dones, amb Ofèlia. És destructiu. Però té moments de lucidesa extraordinaris, diu coses tan brillants.
P. Quin moment prefereix?
R. Més d'un. El final de la trobada amb l'espectre del pare, quan promet recordar-lo. Les escenes divertides amb Poloni i amb Rosencrantz i Guildenstein, el coqueteig intel·lectaul seguit dels moments en què se sincera.
P. I el "ser o no ser"...
R. No te l'anava a dir. És, clar, un moment impressionant, molt maco, però m'agrada més el monòleg anterior, el dels actors.
P. Laurence Olivier, que ja és referència, deia que cada actor fa el seu Hamlet d'una manera especial. Què aporta vostè a Hamlet?, què té d'específic el seu Hamlet?
R. És probable que el caràcter passional. Jo sóc més de sang calenta que freda, més d'impuls que de reflexió. El meu Hamlet s'escalfa fàcilment, és impulsiu.
P. Jan Kott deia que Hamlet és un home jove amb un llibre. Quin llibre llegeix el seu Hamlet?
R. Volíem fer la broma doblement autoreferencial que llegís Las coplas a la muerte de su padre de Diego Manrique, però el llibret que finalment té a la mà és una agenda Moleskine clàssica, el meu quadern de notes. Al final l'agafa Horaci de la jaqueta de Hamlet, per poder explicar la seva història.
P. Què passa entre Hamlet i Ofèlia?
R. No hem vist la relació anterior a la mort del pare de Hamlet, no sabem com s'ho feien. Probablement es desitjaven, s'agradaven, començaven a estimar-se, però Hamlet no està per a això, no pot. La qüestió de si estima a Ofèlia ha passat a segon plan.
P. No hi ha història d'amor.
R. No, no hi ha amor a Hamlet. No hi ha espai per a l'amor en ell -a part potser del seu afecte pels actors i el teatre. Això ho fa més dur. Però també més contemporani, propi d'aquesta època tan individualista, en què estem molt pendents de nosaltres, de les nostres emocions.
P. No està malament tot el que ha freqüentat Shakespeare: Cassi al Juli Cèsar de Rigola i el rôle-titre al Titus Andrònic del mateix director, Mercutio, ni més ni menys, al Romeo i Julieta de Josep Maria Mestres...
R. També vaig actuar en un Macbeth, feia el bloody man del principi i després el porter i un assassí. Amb Shakespeare cada vegada t'endinses en una gran història, participes de l'obra d'aquell gran monstre, formes part d'una llarga tradició, d'alguna cosa enorme. Provoca una emoció inexplicable. La potència i la profunditat i la lleugeresa al temps d'aquells textos. S'ha de passar per aquí.
P. Hi ha vida després de Hamlet?
R. I tant. Moltes coses. I vull dirigir.
P. Ja el criden per a la funció. Falten uns minuts. Es prepara?
R. Corro una mica, faig uns exercicis de respiració, preparo el primer monòleg.
I mi-te'l. Passant la indicació de "Elsinore", elàstic i reconcentrat, ja desgrana belles paraules. El nostre bon Hamlet.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.