"Vull que l'IEC sigui una acadèmia internacionalista"

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebra eleccions per elegir president el proper 2 de juny. Dues candidatures opten a governar la centenària institució els propers quatre anys. El sociòleg Salvador Giner es presenta a la reelecció per "consolidar el salt qualitatiu experimentat per la institució en els darrers quatre anys". El professor de literatura Ricard Torrent encapçala la candidatura alternativa amb la intenció de promoure "noves formes de bon govern" a l'Institut, que, al seu parer, ha tingut una direcció "distant i poc operativa". Els votats són els membres de les cinc seccions de què consta l'acadèmia catalana -la històrico-arqueològica, la de ciències biològiques, la filològica, la de ciències i tecnologia i la de filosofia i ciències socials-, més els presidents de les 28 societats filials. En total, 210 vots.

"Hem d'aconseguir que tothom sàpiga que per tal que Catalunya sigui un país complet necessita una acadèmia"

President de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) des de 2005, primer en funcions i mesos després elegit a les urnes pels membres de la institució, Salvador Giner (Barcelona, 1934) es presenta a la reelecció per consolidar, diu, "el salt qualitatiu que ha experimentat l'Institut en els darrers quatre anys". L'acompanyen en la candidatura l'ecòleg Joandomènec Ros, el lingüista Joan Solà i el musicòleg Romà Escalas.

Pregunta. Què li ha quedat per fer en aquests quatre anys?

Resposta. En aquests quatre anys, l'IEC ha fet una salt qualitatiu. Hem eixugat els 2,1 milions d'euros del deute històric que tenia la institució, el pressupost ha passat de quatre milions d'euros a 10,8, hem digitalitzat el fons documental, tenim un potentíssim servei de publicacions, s'han creat dues societats filials més, i ara en són 28, i el nombre de socis d'aquestes ha passat de 6.000 a 10.000, hem obert noves seus a Alacant i Lleida, s'ha reformat la de Perpinyà i la de Palma de Mallorca està en obres. Hem de consolidar tota aquesta feina i completar-la.

P. I què queda per fer?

R. L'IEC és un centre de coneixement amb savis d'arreu, és una acadèmia catalana amb projecció internacional, però hem de potenciar la seva entrada a més institucions acadèmiques internacionals. Pretenc que l'IEC sigui una acadèmia internacionalista, cosmopolita, moderna i racionalista, perquè aquesta és la visió amb la qual es va fundar. Perquè som catalanistes som internacionalistes. El nostre universalisme ve de què cada país, cada comunitat nacional ha d'aportar alguna cosa a la comunitat internacional. Això és el nostre futur i ho hem de continuar treballant per potenciar-ho i consolidar-ho.

P. I els membres de l'IEC, també volen ser universalistes?

R. Sí. Hi ha, però, coses en què no se'n pot ser massa, d'universalista. I hi ha un tema que tenim molt clar i que és la llengua, que l'hem de defensar. Estic preocupat per l'estat de la llengua catalana. Hem de defensar l'hegemonia del català, no el bilingüisme. És una qüestió que defensa la nostra candidatura, en la qual, fins i tot, parlem de sobirania de la llengua catalana. Això ho tenim molt clar. I per aquest motiu hi ha un lingüista a la nostra candidatura, en què, fins i tot, parlem de sobirania de la llengua catalana.

P. Ha esmentat que en el seu mandat s'ha incrementat molt el seu pressupost ara, però des de l'1 de gener de 2009 la institució s'ha quedat sense finançament.

R. El contracte programa que teníem amb la Generalitat ha expirat i hem començat l'any sense finançament, com Catalunya. Tenim la garantia que la Generalitat ens renovarà el contracte programa, però està pendent que el Govern arribi a un acord en la qüestió del finançament a Madrid. L'aportació de la Generalitat suposa el 65% del nostre pressupost.

P. Quin és el camí que l'IEC ha de seguir en el futur?

R. Hem d'aconseguir que tothom sàpiga que per a ser un país complet, Catalunya necessita una acadèmia i que no l'ha d'anar a buscar fora, que ja la té aquí. Som nosaltres. I per això hem de fer que a part del reconeixement que tenim, l'IEC sigui més conegut. Per una altra banda, la llengua és un tema prioritari per nosaltres, però no volem ser més bel·licosos en la seva defensa, el que hem de fer és ser més militants. L'Institut té potestat normativa i prescriptiva, no tenim l'obligació de ser àgils, però sí que hem de reaccionar, si pot ser de forma immediata, si algú, com ja ha passat, diu alguna bajanada.

P. Què és el primer que farà si surt reelegit com a president?

R. Anar a veure el gerent per saber quant de temps més podem resistir sense finançament. I si la cosa és molt greu, prendre mesures.