Agenda

Addictes als videojocs. La indústria dels videojocs fa temps que va superar en beneficis a la cinematogràfica. Però més enllà del seu regnat al mercat, protagonitzen tota una revolució social: el món virtual no deixa de guanyar adeptes de totes les edats, malgrat que la mitjana dels jugadors se situa encara al voltant dels 30 anys. L'exposició interactiva Vida extra, que es completa amb diverses activitats paral·leles, ofereix un repàs a la influència que tenen ara els videojocs. L'exhibició, de la que és comissari David Casacuberta, professor de Filosofia de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona, aplega fotografies de Txema Salvans, gràfics i una entretinguda secció final on els visitants poden experimentar les seves habilitats amb els videojocs. L'objectiu de l'exposició és donar resposta a la pregunta de per què no podem viure sense videojocs. Per fer-ho, es proposa un itinerari per cinc espais batejats amb els noms Mouen el meu món, Invento el meu temps, Vull jugar, Sóc més llest, Tinc un milió d'amics i He vist coses que no creuríeu. Llegits tots d'una tirada, donen una idea de per què ja no podem viure sense ells. Vida extra. Del 20 d'abril al 19 de juliol. Espai Cultural Caja Madrid (plaça de Catalunya, 9). Barcelona.

FOTOGRAFIA

La vitrina de Maria Espeus. El Palau Robert dedica aquesta vegada La vitrina del fotògraf a exposar el treball de la fotògrafa sueca Maria Espeus, que viu a Barcelona des del 1977. El gruix de l'obra que s'exhibeix està format pel reportatge fotogràfic realitzat en el seu darrer viatge a Suècia, l'estiu de l'any passat. La selecció porta per títol Roda Kvarn, que és el nom de la sala de cinema de la seva ciutat natal on es va desvetllar la seva fascinació per les imatges. El visitant trobarà paisatges que semblen aturats en el temps i retrats com el del costat, que transporten immediatament al terreny de la infantessa. Del 17 d'abril al 14 de juny. Palau Robert (passeig de Gràcia, 107). Barcelona.

ESCENES

Memòria viva de l'exili. "La terra d'on sóc filla és lluny i sembla morta". Mercè Rodoreda va desenvolupar a l'exili una de les seves facultats menys conegudes, la poesia. Va escriure un centenar de sonets, però no els va voler publicar en vida: va haver de passar gairebé una dècada des de la seva mort abans que fossin recollits al volum Agonia de llum (Angle Editorial). Alguns dels seus versos sobre el desarrelament ressonen a La nit més freda, un espectacle teatral construït a partir de la memòria viva de l'exili, concebut i dirigit per Teresa Vilardell. El muntatge embasta textos memorialístics, epistolars i poemes de Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili, Carles Riba i Joan Oliver (més algunes pinzellades escrites per Agustí Bartra, Pere Calders, Anna Murià y Francesc Trabal) amb la intenció d'aprofundir en la memòria històrica "sense caure en els tòpics", tal i com explica la directora. L'espectacle recala ara a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), després d'haver passat per Figueres i Reus.

Amb la col·laboració de Miquel Casamayor, Vilardell ha construït una dramatúrgia que pretén oferir una "visió polièdrica de l'exili" a partir dels testimonis dels quatre autors. "Són els transmissors d'idees i emocions que ens permeten comprendre les seves vivències i les de les 500.000 persones que, com ells, es van veure obligades a passar la frontera després de la Guerra Civil", argumenta Vilardell. Amb una cabriola brechtiana que deixa a la vista el joc teatral, les personalitats dels protagonistes apareixen en escena de la mà dels actors Roger Casamajor, Elena García, Pep Miràs, Jordi Rico i Fina Rius, acompanyats a l'acordió per Ricard Contreras. Del 16 al 26 d'abril, al TNC (plaça de les Arts, 1). Barcelona.- B. G.