Rareses

Un amic a qui la feina porta sovint a voltar per ciutats i pobles d'Espanya ha après a entretenir la sobretaula viatgera amb una curiosa afició. Sap apreciar un bon vi, però als restaurants no s'oblida mai de demanar una ampolla d'aigua mineral, confiant que serà de collita autòctona i no de multinacional. El matís està justificat. Li agrada comprovar que, per modesta que sigui la marca, fins i tot en els racons més perduts i en les ampolles més curioses hi sol figurar el nom del laboratori Oliver Rodés en qualitat de responsable de l'anàlisi química de l'aigua. Tots tenim les nostres rareses, fílies i fòbies generalment inofensives i domèstiques, i al seu torn el doctor és un gran aficionat a col·leccionar ampolles d'aigua. En té a cabassos. Això sí, ben ordenades en prestatges i classificades per països, en unes sales específiques al soterrani del laboratori.

A Televisió de Catalunya varen creure que hi havia un bon potencial en aquestes dèries singulars (les fixacions que algú desenvolupa poden ser un misteri insondable per a la resta de la humanitat) i en van fer un paquet de reportatges lúdics sota el títol comú de Col·leccionistes, emès els dimecres al Canal 33, en el sandvitx nocturn (una altra raresa) que confegeixen les dues parts de l'espai d'actualitat cultural Ànima. Un va veient els diferents capítols dedicats als acumuladors compulsius de tot tipus d'objectes (cada entrega es consagra a un tema, desenvolupat a partir de quatre protagonistes) i pensa que l'interès de la seva dèria és molt relatiu. Que el tema de les col·leccions no dóna per tant, perquè més enllà dels qui puguin tenir una fixació semblant, dels amics i dels familiars dels retratats, pocs espectadors s'enganxaran amb un tema tan concret. Tal vegada un dia sí, però no cada setmana. Perquè és difícil trobar gent amb gràcia per explicar-se davant la càmera, o que hagi viscut anècdotes sucoses i amb entitat per si mateixes, components vitals en un espai d'aquest tipus. Així que l'esquema s'acaba repetint d'una edició a l'altra, i per al neòfit els protagonistes poden semblar intercambiables. Però resulta que, misteriosament, Col·leccionistes funciona. No té una audiència com per llançar coets, però les més de 110.000 persones que el miren són ben remarcables per a les discretes xifres d'espectadors del K3-33.

Si l'aposta per Col·leccionistes pot semblar un exercici de llançar-se a la piscina per part dels programadors, la decisió de crear un espai d'entrevistes a personatges poc o gens coneguts pel gran públic és sens dubte un acte de generositat. Perquè, malgrat estar comprovat que en televisió no hi ha veritats absolutes, el que més ven entre els entrevistats és la fama, la frivolitat, la polèmica i la indiscreció. I no hi ha res de tot això en l'admirable Singulars, que el veterà periodista Jaume Barberà condueix els dimarts a la nit d'ençà que el 33 va renovar la seva graella, un mes i escaig enrere. Els convidats són persones que han conegut l'excel·lència i l'èxit professional. Però la tònica general en ells és que han aconseguit arribar lluny gràcies a l'esforç, i en molts casos la importància de la seva feina no té una gran transcendència pública, i molt menys mediàtica (algun d'ells no havia anat mai a un plató de televisió). Neurocirurgians, teòlegs, empresaris que han començat desde sota, físics, investigadors... Sense deixar-se intimidar per la suposada aridesa de cap àmbit de coneixement i amb la fortuna de tenir temps per sondejar-los en profunditat, Barberà en sap treure el suc, anar a les qüestions més delicades i a les més específiques, sense oblidar la connexió del personatge amb el món terrenal. Una altra raresa de la graella, aquesta sí molt recomanable.