Intimitats

D'una manera tan fortuïta com fascinada, la fotògrafa canadenca Naomi Harris (1973) va entrar un bon dia en contacte amb el món dels swingers. No, no són ballarins de swing. Són aquelles persones que es reuneixen específicament per viure sense pudor la seva sexualitat, materialitzar fantasies (trios, orgies, sessions de bondage, intercanvis...) i, en la majoria dels casos, fer-ho amb la complicitat de la persona estimada, perquè són experiències plantejades justament a partir de la parella pròpia. Harris, que assegura no haver participat de manera activa en les activitats dels swingers, va ser testimoni privilegiat de 38 festes del moviment, celebrades arreu dels Estats Units en un termini d'uns quatre anys. Això sí, els swingers, als que no agraden els voyeurs que no ofereixen res a canvi, li van posar una única condició: assistir despullada a les seves sessions. I així va ser com la fotògrafa es va passar hores i hores contemplant i retratant les situacions més íntimes equipada només amb les seves sabates i una corretja per subjectar la càmera. Va recollir els resultats en un llibre, America swings, un colpidor tractat gràfic de sociologia sexual.

No hi ha cap constància que els reporters de l'Entre Línies que dilluns ens van oferir un reportatge sobre la matèria i la seva implantació a Catalunya haguessin d'arribar a cap pacte semblant per poder fer la seva feina. En realitat, tampoc calia. Les imatges de Harris tenen una força brutal, perquè retraten situacions des de dins. La fotògrafa no parla sobre l'alliberament sexual, el descriu. Just el contrari del que fa el reportatge de TV-3, que substitueix la manca d'escenes autèntiques, en qualsevol cas poc adients a aquest estil de programa, per una certa recreació d'escenes. Val a dir que en alguns casos, la ficció impostada està de més. Malgrat tot, el treball té un interès remarcable: el d'haver aconseguit posar rostre i testimonis autèntics a un tema que encara continua arrelat al gran calaix dels tabús. I la ponderació dels testimonis oferts és una bona manera d'ajudar a desfer prejudicis.

El títol del reportatge, Llibertat sexual, va ser de ben segur un bon reclam per a l'audiència. La intimitat aliena continua sent una gran font d'interès, sobretot quan la podem associar d'alguna manera amb la morbositat. Lluny d'aquest aspecte més vistós, dues altres iniciatives televisives en han acostat aquests dies a la vida quotidiana de persones anònimes. A un altre tipus d'intimitat, doncs, que no seria gens atractiva ni per a la premsa rosa ni per a la crònica groga, i que en canvi resulta molt gratificant de conèixer. Es tracta d'Herois de Barcelona, de Barcelona TV, i de Joves fora de sèrie, del K3. Curiosament, les dues mostren la dimensió solidària de la gent del carrer, una activitat que els seus protagonistes acostumen a fer de manera silenciosa, sense fer-ne cap crida.

Herois de Barcelona és en realitat una plataforma ciutadana, una convocatòria oberta als espectadors perquè poguessin presentar públicament, a través de vídeos fets per ells mateixos, aquelles persones que mereixen un elogi especial per la seva forma de viure. Un excel·lent estímul a la participació, que es va saldar fa uns dies amb el premi a Clemente Martínez, un octogenari de Gràcia que imparteix classes gratuïtes de ioga. Joves fora de sèrie, per la seva banda, s'emet de dilluns a divendres en capsuletes de cinc minuts, i és la constatació inqüestionable del vessant solidari de la joventut actual. Els protagonistes despullen la seva intimitat altruista i els espectadors ens quedem meravellats que en aquest món de presses tanta gent trobi estones per dedicar als altres.