sucre

En teatre hi ha una frase desqualificatòria per definir el nivell deficient d'un actor o una companyia: "està fent Pastorets". L'expressió es fa bona quan el registre no és el correcte, quan a l'intèrpret li manca convicció, sobreactua o agafa qualsevol dels camins que l'allunyen de la veritat escènica. Val a dir que aquesta peça nadalenca del teatre religiós ha estat una excel·lent pedrera. La major part dels actors catalans van pujar per primer cop a l'escenari ni més ni menys que de la mà de la Verge Maria, el bon Jesús o el dimoni. Els Pastorets poden ser molt dignes i estar molt ben fets, però són territori comú del teatre d'aficionats, i algú que vulgui excel·lir en el món de la interpretació ha d'ambicionar altres horitzons.

El cas és que a Catalunya hi continua havent tanta tradició de Pastorets que TV-3 els ha escollit com a excusa per al seu primer programa del gènere Vostè què sap fer (si no hi incloem el poc edificant Emprenedors , que també va acabar diumenge), presentat amb un títol de dubtosa originalitat com és Objectiu Pastorets. Ara que la fórmula ja s'ha explorat en totes o gairebé totes les cadenes (amb aspirants disposats a demostrar les seves habilitats per cantar, ballar, ser model o actuar en un circ i, de pas, aconseguir una drecera amb passaport a la fama), la catalana s'hi llença de cap sense perdre els seus trets identitaris i singulars (algú amb mala fe en diria costumisme de barretina). És a dir: la fidelitat a les nostres arrels, la recerca d'un públic familiar i el més ampli possible, i el desig de no ofendre ningú, la qual cosa es vol garantir per mitjà d'un excés de sucre que pot convertir el programa en embafador.

I és que des de la irrupció de l'inefable Risto Mejide en el jurat d' Operación Triunfo, la matriu del gènere, la relació entre l'espectador i els concursants ha quedat totalment trastocada. Per al públic, l'autèntica diversió sembla trobar-se en la desqualificció dels mèrits artístics, però també personals fins arribar gairebé a l'insult, dels aspirants a triomfadors.

A TV-3 s'han allunyat tant d'aquesta fórmula infame, que el resultat peca de tot el contrari. I això que Objectiu Pastorets ha seguit totes les pautes del gènere. Va començar amb la convocatòria pública de selecció de candidats a participar en una representació dels Pastorets del segle XXI, amb un text escrit per Xavier Bru de Sala (abans del càrrec al Consell de les Arts, la qual cosa exclou tota possible traïció al compromís d'exclusivitat). S'hi van presentar 700 persones i en van resultar 17 finalistes. Com que l'obra, dirigida per Abel Folk, només té vuit personatges, s'ha de fer un últim cribatge. I en ella se centren els tres programes de selecció, en horari de prime time, que la televisió va començar a emetre diumenge passat.

Àngels Gonyalons, Coco Comín i Xavier Grasset integren el jurat responsable d'aquesta selecció final. Quina melassa que es gasta el trio. En els antípodes del mètode Mejide, la seva estratègia consisteix en embetumar els concursants. "Tots ho heu fet meravellosament, llàstima que haguem d'eliminar algú", és la tornada més repetida. En conjunt, i a pesar dels efectes especials més o menys aconseguits, el programa resulta mancat de ritme, i una mica massa blanc. El millor de tot és l'encant i la desimboltura del presentador, Roger de Gràcia. I el pitjor, que encara no ho hem explicat tot, la quota endogàmica que sembla imprescindible en qualsevol programa de no ficció de la cadena: que si Josep Cuní i Pilar Rahola fent, respectivament, d'àngel i dimoni en veu en off, que si Joan Pera explicant la seva experiència amb els Pastorets...Sucre i més sucre només justificable per la tolerància a l'excés pròpia d'aquestes festes.