Pedreres

Mira-t'hi més una altra vegada amb so somiar, si no tens sa vida avorrida!", diu el gegant que és un empleat del poder, un dels vigilants armats que impedeixen l'entrada al bell jardí on es troba l'amor de les tres taronges, segons el text de la rondalla que dóna Jordi des Racó, un alter ego del carca furibund que era Antoni Maria Alcover. A més de posar en marxa la grandiosa obra del diccionari que du el seu nom i que fou elaborat fins al darrer detall pel seu ajudant Moll, dit Mollet, i a més de barallar-se a crits i cops de porta amb Pompeu Fabra i les seves reformes, Alcover, transfigurat de cap a peus en Jordi des Racó, va transcriure més de vint volums de rondalles mallorquines que són un desplegament de la llengua catalana com no s'ha vist en cap gènere ni època. A més de riquesa lèxica, sintàctica, fraseològica, és la felicitat de l'expressió, l'alegria que transporta, l'energia entusiasta que la tiba, i això perquè hi ha tot un món que se'ns hi presenta i que hi bufa l'esperit.

Amb el seu univers de màgia, d'humor i d'obvietat terrenal, incloent-hi l'obvietat del dolor i el mal i la maldat, les rondalles, encara que en algunes no hi passi res, són tot acció i diàleg, sense queixes ni comentaris ni més descripcions que les necessàries a l'acció. El que hi ha és un convenciment del propi esser de tots els éssers, tan gran, tan convençut, que cada frase de la narració, cada intervenció de cada personatge, és esclat de foc, flamarada encesa, un festival de boques flamígeres esculpint amb aire el monument invisible de la llengua més divertida del català modern. Al gegant, mentre ell dormia, la seva dona se li ha carregat "set almuds de dents i set de quixals", és a dir, per omplir-ne un recipient de catorze litres ("però encara n'hi quedaren altres tants"). "Re-cent mil carreranys de carretades de dimonis cucarells! diu ell, com veu tanta destrossa. Oh! si no fosses ma muller, no et valdria Sant Pere: te menjava! Sobretot, mira-t'hi més amb so somiar, una altra vegada, si no tens sa vida avorrida".

Tot un món que de fet és una determinada Mallorca mostrada sota un punt de vista determinat, i des d'un paisatge concret, el dels voltants de Santa Sirga, d'on era Alcover, cap a la banda de Manacor. I aquesta obra només mostra un aspecte d'una de les moltes facetes de la literatura mallorquina d'arrel tradicional. En aquest cas només d'arrel, perquè el pas per les mans entre pageses i barroques de Jordi des Racó la converteixen, sense deixar de ser rondalles populars, en una personalíssima obra d'autor.

Una cosa encara més plena de voltatge poètic i molt profitosa pels ensenyaments que se'n poden treure, molts més que de la majoria d'assignatures que ensenyen a les escoles, és el cançoner. És una pedrera inacabable de tresors que ens deixen amb la boca oberta i amb un peu enlaire. Com aquesta estrofa marinera i contrabandista de Deià: "Noltros duim un bon cuiner | i es patró està tot gojós: | s'altre vespre mos va fer | ses sopes amb tabac ros".