En sec

Cap de setmana a Madrid. L'AVE, un cau de catalans. Un hom voldria ser Narcís Comadira per flâner com ell i descriure sense estridències el calidoscopi tardoral del passeig del Prado, il·luminat per un cel de diorama, teatral, sense màcula. L'acumulació d'art en aquest quilòmetre escàs és formidable: Rembrandt al Prado, les avantguardes pictòriques al voltant de la guerra de 1914 a la Thyssen, les fotografies de García-Alix -abismes d'una altra guerra- al Reina Sofía -on també hi llueixen les noves sales del Gernika -, els etruscs a la formidable seu de Cosmocaixa. Els edificis del centre estan ben il·luminats de nit, el brogit sostingut és l'inconfusible de les metròpolis que no dormen mai. Però el que hi fa més goig de tot són les fonts, brollant generoses als peus de Neptú o sota el carruatge pesant de la Cibeles. "Chiare, fresche, dolci acque", que diria el poeta, Petrarca, encara que també ho podria haver dit Comadira.

La nostra ciutat és menys excitant, però de vida més confortable. No acull tanta pintura, però sí bona arquitectura, històrica i actual. No té el seu centre tan ben il·luminat, però urbanísticament és força més endreçada i sensata. I pel que fa a les fonts, no té res a envejar a la capital: militaríem a la divisió d'honor, del bracet amb Roma, només que el senyor conseller del ram, Francesc Baltasar, es dignés a obrir l'aixeta. Perquè les fonts de Barcelona, contràriament a les de Madrid, no ragen. La Cerdanya s'omple d'esquiadors, en un hivern de neus manifestament anticipades, però les fonts de Barcelona són ben seques. El conseller no dóna cap explicació: amb tantes coses com du al cap, fins i tot podria ser que se n'hagués oblidat. És clar que ben mirat tampoc ens en calen gaires, d'explicacions, si han de competir amb l'alçada intel·lectual d'aquella famosa "aportació temporal" d'aigües a altres conques que no era un transvasament. En fi, un hom hagués volgut ser Comadira per escriure: "Són buides les paraules | desertes les ciutats, | ombrívoles les hores, | tristíssims els jardins" (Després de la mort de G.F.). Però un hom s'emprenya i en aquell mateix instant deixa de flâner . En sec.