Pilota al pal
La dictadura de la incompetència
Xavier Roig
La Campana
186 pàgines. 14 euros
Primera llicó de màrqueting editorial: un títol que cridi l'atenció, curt, i que reflecteixi el contingut de la manera més sintètica possible. Una lliçó que ben segur coneix de sobres l'enginyer i escriptor Xavier Roig (Barcelona, 1957), autor dels anteriors Ni som ni serem i Entre l'Espanya i la paret, i que ara ens ofereix un text crític, molt crític, sobre la inoperància de la cosa pública. La Dictadura de la incompetència és una dissecció general i generalista sobre els mals i les perversions del sistema públic funcionarial, que, segons sembla, en lloc de treballar pel nostre benestar està pensat per perpetuar-se ell i els que en viuen. A partir de la premissa que "tenim una classe econòmica i social dominant que no creu en la lliure competència ni en el lliure mercat", l'autor dibuixa una societat civil que no té res de civil -viu del finançament públic- anestesiada per una mentalitat hereva de les receptes ideològiques del maig del 68 i que practica, a l'inrevés, el principi Kenedià (què pot fer l'Estat per mi?). I per acabar-ho d'adobar, els que tenen la postestat de canviar les coses estan segrestats per aquest pecat d'origen -el 68% dels parlamentaris del Parlament de Catalunya provenen del sector públic. Segons l'autor, hem viscut durant anys en una bombolla de benestar deficitari, però que ara, en un món globalitzat i desregulat, amb unes potències econòmiques emergents -la Xina, l'Índia- que no ens faran de pares protectors com fins ara ho han fet la UE i els Estats Units, s'ha acabat el bròquil: o ens espavilem i ens posem al dia, o se'ns mengen. Davant d'això, Roig proposa un canvi de mentalitat general, assumint que la incertesa és inherent als temps que corren, emfatitzant la necessitat d'una ciutadania més esforçada, més lliure i més autosuficient, i reclamant una profunda reforma de l'administració pública catalana a l'estil anglosaxó -que manin i hi treballin els millors. L'estil de Roig és agraït, directe, sense manies, contundent, unidireccional, i poc amic de les anàlisis complexes -amb xifres a la mà, que és com s'han de discutir les coses.
El gran problema del llibre és el grapat d'afirmacions que acompanyen l'exposició de raons, que semblen més fruit de dèries personals que d'una reflexió mínimament raonada. Titllar Rosa Sensat d'"Experiment Rosa Insensat", posar al mateix nivell nazisme i comunisme, parlar d'oïdes sobre el moviment antiglobalització o pontificar sobre polítiques de solidaritat creient-se que descobreix la sopa d'all, espatlla un llibre que, podent ser un assaig arregladet, passa directament a la categoria de pamflet. I és una llàstima perquè Roig es mostra realment encertat posant el dit a la llaga a la coneguda esclerosi funcionarial de l'administració pública, i prou correcte a l'hora de proposar camins per transitar en l'era global -discutibles però coherents amb la seva línia liberal-social. Llibre ben plantejat, amb una equilibrada defensa, un bon domini del mig del camp però amb una davantera massa arrogant: de fet, tenint-ho tot de cara, fot la pilota al pal. Al pal i fora.
