Optimització

Els espais informatius, històricament reducte del rigor o, com a mínim, la seriositat de les cadenes, van acabar també per sucumbir, ja fa temps, a la tirania de les audiències. Això vol dir un interès cabdal per les notícies de tres colors: el negre de les tragèdies, el groc del to sensacionalista amb què es tracten sovint els temes, i el rosa dels aspectes vinculats amb la vida personal, entesa en un sentit ampli, de gent més o menys coneguda. És cert que no es pot generalitzar d'una manera estricta. La tendència a convertir-ho tot en un espectacle ha estat seguida en graus diversos per les televisions de l'Estat espanyol. I TV-3 és de les que menys s'hi han adherit. L'excepció, però, no és vàlida pel que fa al gust per la xafarderia en la informació esportiva. O, per ser més precisos, pels aspectes tangencials de la vida dels professionals dels esports, aquells elements que tenen més a veure amb la persona que amb la feina.

Gràcies al desplegament de mitjans que ens vol tenir ben informats en aquest àmbit del coneixement, fa uns dies vam saber que el bo de Carles Puyol és un devot del Pilates, gimnàstica amb què complementa els entrenaments oficials. Fins i tot el vam poder acompanyar en una de les sessions personalitzades que acaparen part del seu temps lliure. També vam tenir notícia del naixement de la filla de l'entrenador Bernd Schuster, i de la il·lusió amb què va rebre el regal d'una samarreta del Reial Madrid amb el nom de la nena a l'esquena. Dimarts passat ens vam colar a la festa d'aniversari que els amics d'infantesa van oferir a Ricky Rubio en la seva majoria d'edat, i vam poder saber que al crack del bàsquet li queden dues assignatures per acabar el batxillerat. Català i química per ser exactes, aquí no s'estalvien els detalls. Vam veure Ronaldinho fent acrobàcies amb la pilota en un programa de televisió. I d'exemples com aquests, la salsa d'una insubstancial conversa al bar, en trobem a cabassos, migdia i nit. En termes empresarials, es podria entendre com una optimització dels recursos: es tracta d'informació absolutament supèrflua, però resulta fàcil d'aconseguir, ajuda a emplenar el temps d'emissió i, vés a saber per quin raonament pervers, se suposa que a l'espectador l'interessa d'allò més.

Aquesta setmana TV-3 ens està oferint també una altra mostra d'optimització d'elements. Dimecres vinent, la cadena estrena un nou programa concurs, Emprenedors. Es tracta de trobar el millor projecte de negoci d'iniciativa catalana; el seu autor s'emportarà 100.000 euros per poder materialitzar-lo. Deixant de banda l'oportunisme de la proposta (que algú et doni diners per fer realitat un negoci sempre és d'agrair, però molt més en aquest temps d'incertesa econòmica), dies abans de l'estrena ja hem començat a prendre contacte amb els aspirants. Ho hem fet gràcies a les càpsules sobre el procés de selecció emeses cada nit, just abans de l'informatiu. Ni més ni menys que el que fan totes les emissores devotes de la moda dels programes de recerca de talents. Tot i que amb un jurat molt més de mel i sucre, que no fa sang amb els candidats; no es desacrediten les idees més esbojarrades, no hi ha insults ni es falta al respecte a ningú. Condensat en un breu resum, aquest recull de propostes al més pur estil "usted qué sabe hacer" serveix per anar fent caliu (això sí, s'hi ha de posar bona voluntat per vèncer certa amenaça d'avorriment). Per familiaritzar els espectadors amb el nou espai que serà conduït per Lluís Caelles (de moment, convidat de pedra en els processos de selecció) i, sobretot, per treure un rendiment extra al material enregistrat. Que no són temps com per llençar res.