Conversos

Els conversos tenen tot el dret a dir blanc on abans deien negre. El que sorprèn és que després de donar un gir de 180º defensin els nous postulats amb la mateixa intransigència que abans abanderaven les tesis contràries. I el més increïble: que a sobre se'ls continuï considerant llumeneres a qui no només cal escoltar, sinó també obeir.

Aquesta devastadora crisi financera i global ho està posant de manifest altra volta. Bona part dels responsables de l'arquitectura neoliberal que s'està ensorrant -polítics, economistes, banquers, analistes- tenen un passat d'esquerra i fins i tot d'extrema esquerra: trotskista (Paul Wolfowitz, ex director del Banc Mundial i ideòleg de la guerra d'Iraq), maoista (Jose Manuel Durao Barroso, guardià de l'ortodòxia a la Comissió Europea), prosoviètic (Dominique Strauss Khan, director del Fons Monetari Internacional), o eurocomunista (Ramón Tamames i un llarg etcètera).

Tots ells -i molts d'altres- van passar anys i panys sentant càtedra sobre les virtuts de la dictadura del proletariat i titllant de feixistes tots els que no compartien el seu ardor científic. Després, en algun moment, el seu món es va ensorrar i amb la mateixa virulència van començar a pontificar sobre la dictadura del mercat -que, paradoxalment, van vincular a la democràcia de manera inextricable- i a assenyalar com a bojos o idiotes tothom que no compartia la nova fe. Però sembla que el nou món -la nova veritat revelada- també s'està esquinçant.

Primer els va caure a sobre el mur de Berlín -o del materialisme històric, si no rendien homenatge a Moscou- i van aconseguir sortir-ne sense ni tan sols una esgarrapada. Ara els estan caient a sobre les totxanes de Wall Street i fan com qui sent ploure. De ben segur que compten que tampoc ara la sotregada els causarà ni un blau. Però per sortir de la crisi hi ha una cosa més important que la injecció de diner públic: ignorar aquests il·luminats que un dia t'excomunicaven per sospitós de feixista i l'endemà per sospitós de bolxevic.