Més enllà de la ciutat, visions de la metròpoli

La Missió Fotogràfica BCN'07 és, potser, la materialització més clara de la voluntat del Museu d'Art Contemporani (Macba) d'incidir directament en el debat ciutadà des de perspectives crítiques amb l'establishment oficial. Hi ha hagut dubtes sobre si això es pot fer des de l'oficialitat d'un museu públic. Les passades experiències de Las Agencias, el 2001, i Com volem ser governats?, el 2004, tingueren ressò en el sector artístic, però la polèmica no acabà de transcendir a l'escena pública. "No hi estic d'acord", diu Jorge Ribalta, director de projectes del Macba i responsable ara també de la Missió Barcelona. "Foren projectes polèmics que per la seva pròpia naturalesa no podien tenir continuïtat, però el primer va transformar la relació entre art i política a la ciutat i sorgí en un moment d'efervescència social [les manifestacions antiglobalització] que trobà un ancoratge al museu, i el segon va contribuir a crear espais de dissensió en un moment en què el Fòrum era com una gran llosa sobre la ciutat".

El projecte vol incidir en el debat sobre els límits de la Barcelona metropolitana

És en aquest context que s'ha d'entendre, explica, la Missió Fotogràfica, un projecte que "pot contribuir a fer visible la situació actual. Barcelona ja és un territori metropolità i no es pot continuar pensant-la des dels actuals límits municipals. L'exposició reflecteix com s'ha anat transformant la ciutat al llarg del segle passat i la Missió és una clara mirada a la Barcelona real i als seus conflictes. Si la ciutat vol avançar ha de deixar-se de tonteries i assumir que és una metròpoli. I, des del punt de vista social, la realitat de Barcelona ja no encaixa en els paradigmes identitaris tradicionals. Cal trencar el narcisisme actual i començar a veure la globalitat que hi ha de veritat al carrer".

Per l'altra ànima d'aquest projecte, Joan Roca, actualment director del Museu d'Història de la Ciutat, "hi ha una ciutat nova que emergeix i de la que parlem contínuament però que no té una representació clara i efectiva". Això és el que s'ha intentat en aquest projecte, que, en la seva presentació pública ha dividit els treballs realitzats pels 16 equips de fotògrafs en tres grans blocs:

- Treballs i poders. Aquest bloc mostra tant el pas a l'economia global com la transformació de les relacions laborals. Les visions han estat diverses. Des dels clàssics retrats de l'interior de les fàbriques de Seat de Marc Pataut o els retrats dels cuidadors domèstics d'Ahlam Shibli a l'impressionant retrat dels Latin Kings de Jean-Louis Schoellkopf, passant per l'interessant ambient de les elits que han fet tant Patric Faigenbaum com Sandra Balsells. En aquest apartat s'emmarquen també dos dels treballs més impactants que ofereixen insòlites visions de la ciutat: una és la que ha fet Allan Sekula amb el rerefons dels tentacles de Gas Natural i l'altra, la de David Goldblatt a partir de l'impacte de l'aereoport a tota la plana del delta del Llobregat.

- Confluències i dispersions. Aquest segon apartat és el que millor reflecteix l'expansió territorial de la ciutat més enllà de les seves fronteres i, també, la manera com ha canviat de cara endins. Això últim ho mostra de manera molt succinta William Klein mostrant la turistització de la Rambla i, en canvi, Xavier Ribas torna a endinsar-se en els polígons d'habitatge; Xavier-Basiana i Ana Muller reflecteixen el creixement descontrolat de les urbanitzacions als afores i Andrea Robbins i Max Becher s'endinsen en els centres comercials. Aquí destaca el treball de Gilles Saussier sobre les xarxes econòmiques de la comunitat xinesa tant a Santa Coloma com al Raval.

- Representacions. Aquí es dóna una altra volta a les imatges d'alguns barris emblemàtics de la ciutat com el Gòtic, de la mà d'Andrea Robbins i Max Becher; el Raval, vist per Hans-Peter Feldman, el patrimoni industrial de Poblenou a través de la càmera de Lothar Baumgarten i la Gran Via des de Plaça Espanya a la nova plaça Europa mitjançant la mirada de Manolo Laguillo.