M & F

L'operació és aparentment senzilla. Es busca una història ben estrafolària i passablement fluixeta com les que habitualment protagonitzen els dos agents de la TIA -pel cas, un segrest en plena representació del musical El fantoche de la opereta (un títol que no pot ser més Ibáñez). De banda sonora, se li posen a dojo els grans èxits dels anys 60 i 70 -ja saben: Manolo Escobar, Raphael, Karina, Las Grecas, Bravos, The Mamas and the Papas, etcètera. Es col·loquen unes quantes bones coreografies que no oblidin el toc kitsch. S'agita i se serveix ben salpebrat. El resultat de tot plegat és un èxit: el que està tenint al Tívoli el musical Mortadelo y Filemón. Però un èxit que de senzill no en té res.

Les complicitats de tota mena amb el públic són la base d'aquesta brillant operació. Complicitat en primer lloc amb el tipus d'humor: traç gruixut, de patacada i persecucions ("¡Mortadelo, me tiene frito!"), amb una bona dosi d'allò que avui en diem incorrecció política, però que a l'època era el segell més genuí de l'editorial Bruguera: el jefe malcarat i incompetent, la secretària grassa i menjahomes, la nena bufona i curta de gambals, els empleats desvagats, els inútils que pensen que tot es resol "en un periquete", etcètera. Una fauna profundament hispànica, berlanguiana, que es ven l'ànima per un bocata de xoriç o per escaquejar-se de la feina (la galeria més completa d'aquest bestiari la va aconseguir Ibáñez a 13, rue del Percebe). Una colla no gobernada pel gag -paraula que encara no figurava al diccionari de l'humor-, sinó pel nostrat "chascarrillo", la befa de les desgràcies dels altres, impietosa.

Si a tot això s'hi afegeixen a la velocitat de la llum temes com La chica yé-yé , La vida es una tómbola o el Porrompompero -transfomat, com no, en Porronponpero mentre els ballarins beuen a galet del porró-, llavors el realisme esdevé surrealisme hilarant i l'estona passa volant. Això sí, només per qui vulgui jugar el joc. És un espectacle que difícilment podrà viatjar a l'estranger. Precisament perquè no trobarà les complicitats necessàries.