Mercè(s) per riure

Diuen que el riure és terapèutic, no només per al cap i l'esperit sinó també per al cos. L'humor és imprescindible per a la supervivència personal i, també, per a la social. Tant si vénen temps bons com dolents, el riure sempre ens farà falta. "No he conegut ningú que s'hagi inventat un acudit", explicava fa poc el dibuixant Carles Romeu. I és que sí, molts dels acudits que corren des de fa anys, per no dir segles, es poden trobar quasibé calcats, amb petites diferències de noms o d'implicats, arreu del món. Un exemple equatorià, on el pastusos, sembla ser, són com els de Lepe aquí: "Què fa un pastuso vestit de vampir conduint un tractor? Sembrar el pànic". I és que la mofa al veí, els jocs lingüístics, el sexe, l'escatologia, la sàtira al poder de tot tipus, o l'autocrítica són alguns dels elements comuns de l'humor a tot arreu. És l'arma més poderosa del poble i la més difícil de controlar. Tanmateix, sí que hi ha indiosincràcies humorístiques, per dir-ho d'alguna manera, i ja que aquest any les festes de la Mercè es dediquen al Diàleg Intercultural hem pensat que una bona manera de sumar-s'hi és explorant allò que té en comú i allò que hi ha de diferent en el sentit de l'humor de gent de països molt distants.

Hem proposat a diferents escriptors i periodistes que ens expliquin històries, reflexions o acudits de diferents països. Així, Enrique Vila-Matas s'endinsa en l'humor irlandès, Xavier Theros ho fa en el marroquí, Jordi Soler en el mexicà, Maritza Garcia en el paquistanès, Agustí Fancelli en l'italià, Ignacio Vidal-Folch en el romanès, Manel Ollé en el xinès, Enric Casasses en el català, Guillem Martínez en el castellà, Empar Moliner en l'anglosaxó, Octavi Martí en el francès i, per concloure-ho tot, Jordi Llovet ens il·lustra sobre l'humor en l'antiguitat.

Hi ha més humors, és clar, però l'objectiu és molt senzill. En la mesura que sigui possible, que les festes comencin amb un somriure. En tot cas, mercès per riure i bona Mercè.