Efemèrides

Passats els mesos de treva que es donen sempre quan algú accedeix a un càrrec, els nous responsables dels mitjans audiovisuals públics de Catalunya tenen ara el repte de començar a fer visibles, d'una manera sistemàtica, els fruits de la seva gestió. L'assignatura més urgent és la de reconquerir l'audiència. Especialment la de determinades franges de la graella com la del cap de setmana, que tan esquiva resulta a la televisió autonòmica. A jutjar pel que vam veure, com en una exhalació, diumenge passat, sembla que s'assajaran tot tipus d'esforços i aliances per aconseguir-ho. Cap al final de l'informatiu del migdia de TV-3, se'ns va mostrar la directora de la cadena, Mònica Terribas, fent una ofrena floral a la Moreneta. Mentrestant, l'oficiant de la missa solemne demanava als fidels una pregària perquè Déu ajudi els professionals de la casa a confegir una programació de qualitat.

L'ofrena és una de les moltes activitats, televisives i paratelevisives, que s'han organitzat aquests dies per commemorar el 25è aniversari del naixement de TV-3. N'hi ha hagut de tot tipus, des del repàs a les fites informatives al recordatori de la visita d'alguns dels xefs nostrats més prestigiosos al veterà programa Cuines, passant per tot tipus de propostes al carrer obertes a la participació ciutadana. El cas és que la pietosa excursió a la muntanya ens va provocar una certa perplexitat. Més o menys com quan el Barça guanya algun títol important i els seus jugadors van a oferir-lo a la Mercè, soferta patrona de Barcelona a qui no consta que li agradi especialment l'esport. Bisbes i capellans poden estar tranquils. No els ha de preocupar la suposada laïcitat de l'Estat si la tradició els continua cedint protagonisme en esdeveniments tan diversos com la victòria a la lliga o un destacat aniversari catòdic.

Les noces de plata de la cadena no són l'única efemèride de la qual s'ha deixat constància aquests dies. Demà farà cent anys que el periodista i poeta Ferran Agulló va publicar un article a La Veu de Catalunya on, per primer cop, es parlava de la Costa Brava. Amb motiu d'aquest aniversari, l'última emissió del programa 30 minuts va estar dedicada a repassar la història del litoral català aixoplugat sota aquest nom. Un topònim que abans de ser plenament acceptat va generar molta controvèrsia. Va ser un programa molt agradable de veure, gràcies en bona part a la màgia inherent a les imatges antigues en blanc i negre i a la capacitat d'evocació que sempre té tornar la vista enrere per mor de la nostra predisposició a la nostàlgia, en la qual TV-3 és una especialista.

El reportatge il·lustra amb precisió la capacitat de l'home per reinventar-se quan es tracta de millorar l'estatus. Per ell hi desfilen antics pescadors que organitzaven passejades amb la mateixa barca de feina: donaven la volta als caixons on havien transportat el peix i els feien servir de bancs perquè s'hi asseguessin els estiuejants. I treballadors del camp que es van reciclar en algun dels molts oficis relacionats amb el turisme, des de l'hostaler al cantant-showman. Però també s'hi explica com en l'actualitat hi ha molta gent que persegueix un retorn als orígens, en un intent, a totes llums utòpic, de revertir els efectes de la massificació. Això sí, no hi ha constància televisiva que s'hagi recorregut a la divinitat per aconseguir recuperar la pau perduda. Com a mínim, de moment.