Des del cel i durant la nit

A qua quo vadis? La frase d'enormes lletres blanques sobre fons blau sembla un crit al cel. De fet, el cel és l'únic lloc des d'on es pot veure aquesta intervenció artística que Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) ha instal·lat a sobre del teulat del Pavelló del Segle XXI de l'Expo. Una obra que l'artista, que des de fa anys investiga els processos de transmissió de la informació, ha concebut especialment per a Google Earth, la poderosa eina informàtica que permet visualitzar a través d'Internet imatges tridimensionals de qualsevol lloc del planeta. L'obra no es veu des del carrer i l'única pista que condueix a Google Earth són 100.000 postals que Muntadas ha fet imprimir. "La meva trajectòria oscil·la entre treballs per a contextos molt específics i obres sobre i per als no-llocs. Usar un teulat reflecteix la recerca d'una invisibilitat desitjada dins de l'espai urbà, per evitar afegir més signes a la ciutat", explica Muntadas, que viu entre Barcelona, Nova York i Venècia.

També hi ha una altra intervenció que es revela només en circumstàncies especials: Intercambio, una instal·lació audiovisual monumental d'Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963), que es visualitza només en l'obscuritat nocturna a la façana de la Central d'Energia, un edifici construït pels arquitectes Alday & Jover, que alberga un gran dipòsit d'aigua, que proporciona fred i calor a la resta d'immobles.

A la façana es projecten seqüències de vídeos, relacionades amb l'activitat de l'edifici, que s'interrompen cíclicament per transmetre les dades energètiques. "Per una banda he vinculat les imatges al funcionament de l'edifici per transparentar funcions normalment ocultes al públic. Per altra banda, he traslladat el debat sobre l'aigua a nivell del cos i els fluids vitals quotidians: aigua, vi, llet, orina...", explica Valldosera, que des de fa anys centra el seu treball en la relació entre públic i privat, personal i polític. Les imatges, que es projecten com a enormes ombres xineses, suggereixen improbables accions reals en l'interior i algunes d'elles (com una noia orinant o un noi xuclant un pit) van ser considerades inapropiades pels responsables del protocol, que van optar per apagar la peça durant el recorregut inaugural.

Ambdós artistes, forjats amb nombroses obres públiques i abanderats d'una interacció activa entre artista i espectador, lamenten la desinformació i el nul aprofitament dels projectes per generar una dinàmica de debat i reflexió. "Caldria reflexionar sobre l'organització d'aquests esdeveniments. Utilizen els artistes com un valor afegit, però no entenen bé el seu treball ni saben com aprofitar-lo", indica Muntadas, que manté una intensa relació amb el seu públic, a través de seminaris, conferències i tallers. "L'artista ha perdut el seu rol enriquidor de l'imaginari, se'l considera una marca. Els que treballem en l'espai urbà sabem que per transmetre la nostra labor al públic és necessària una mediació, que a Saragossa ha estat inexistent. Falta diàleg", assegura Valldosera. Els dos artistes coincideixen a destacar la precipitació amb la qual es va encarregar el treball, malgrat que havien estat seleccionats amb més d'un any d'antelació.