Platees

L'escissió entre naturalesa i cultura produeix un cert malestar. Per resoldre-la, existeix certa lírica en l'art que ens recorda la fabricació dels nius humans, l'estructura i suports relacionats amb la història del paisatge. La matèria amb la qual està entreteixida la nostra mundanitat té les seves rèpliques en el buidat de ciutats submergides en les aigües, carrers enfonsats sota terra, museus on ressona l'eco d'antigues civilitzacions. Els paisatges transfigurats de les canteres de granit i marbre són per a Edward Burtynsky espais esquinçats que es poden omplir a plaer per la memòria.

Pedreres de grans dimensions o arquitectures en forma d'embut al costat d'una muntanya que es transmuten al caprici o als mètodes de les grues. Les imatges realitzades pel fotògraf canadenc, ara a la galeria Toni Tàpies, van ser preses a les mines del sud d'Espanya, la Xina i els Estats Units. En elles, els operaris semblen soldadets de plom alineats sobre lleixes de pedra.

Per a Burtynsky, la cara de la roca diu, senzillament, el que som, una mesura de la comprensió de l'espai humà. Per a nosaltres podria ser una platea, com si fóssim el públic d'una gran Acadèmia de la Civilització, amb la qual s'aconsegueix, en la destrucció i la construcció, la glòria imperible.

New Quarries. Edward Burtynsky. Galeria Toni Tàpies. Consell de Cent, 282. Barcelona. Fins al 25 de juliol