Narracions

En un petit local del barri barceloní de Gràcia funciona des de fa poc temps una llibreria especialitzada en contes. La porta una dona molt experimentada en la narració oral. Amb una particularitat. La mestressa se'n surt molt bé quan es tracta d'entretenir els nens, però brilla especialment quan l'auditori està integrat per adults. La dona perpetua una activitat tan antiga com la parla, una forma de coneixement i d'entreteniment ancestral que ha quedat sepultada per parafernàlies tecnològiques, progressos i avenços. Per aquesta mateixa raó, resulta gairebé revolucionari que avui per avui una televisió pública confïi en les eines del narrador (i no s'ha de confondre aquí amb el monologuista amb vocació de còmic) com a pilar d'un dels seus programes.

I això és justament el que fa Anecdotari, històries singulars, un deliciós espai que encaixa malament amb les etiquetes convencionals (entrevista, entreteniment, divulgació, poesia i reflexió s'hi barregen de forma natural) que TVE emet els dimarts a la nit a La 2, en desconnexió per Catalunya. L'espai està fet en íntima col·laboració amb els espectadors. La cadena obre les portes a tothom que tingui una experiència insòlita per explicar. I com que tots n'hem viscut alguna, el potencial és enorme. Justament perquè, per regla general, el que ens és difícil és trobar l'ocasió propícia per parlar d'aquell fet que ens va copsar d'una manera profunda. Sobretot tenint en compte que segurament la gent del nostre voltant ja ens l'ha sentit narrar massa cops i ja ha perdut la capacitat per admirar-se de la peripècia que a nosaltres ens continua meravellant.

Com un calaix de sastre, en l'Anecdotari hi cap de tot. Després, és clar, entra en joc la capacitat d'oratòria del protagonista. Per cada entrega desfilen quatre o cinc persones amb un bon relat per compartir. L'escenografia és mínima. Només una butaca, uns focus i una càmera que els fa de portaveus i a la qual la majoria parlen amb una sorprenent naturalitat. Per gaudir del programa només cal invocar el nostre costat més sensible i receptiu i parar l'orella. Suficient per sorprendre'ns de la quantitat de coincidències, casualitats i paradoxes a què ens veiem exposats. A vegades són petites curiostats que ens alegren la vida: com l'antiquària que va vendre un munt de roba a una dona americana que després es lluiria a la pel·lícula Titànic, guanyadora d'un Oscar al millor disseny de vestuari; o el jove que va retrobar en un mercat de vell el cavall de cartró amb què jugava de nen; o l'habilitat de l'amo del popular bar Pinotxo de la Boqueria per acomplir el somni de portar la torxa olímpica. En d'altres casos, es tracta de circumstàncies tan increïbles com crucials, com el cas d'un veterà de la Guerra Civil que es va trobar cara a cara amb la mort fins a sis vegades i va poder esquivar-la.

Aquestes narracions de persones anònimes (amanides amb algunes de gent coneguda) es farceixen amb curiositats històriques, explicades per una veu en off, sobre un preciosista treball de grafisme que arrodoneix el programa. Com el vincle íntim que, de manera accidental, uniria per sempre Alexander Franklin, descobridor de la penicil·lina, i el polític Winston Churchill. El pare del primer, un pagès sense possibles, va salvar un Churchill nen de morir ofegat. En agraïment, la família del polític va pagar l'educació del fill del camperol. Anys més tard, la penicil·lina va permetre Churchill esquivar una mort prematura. Anècdotes saboroses que, ben narrades, resulten tot un plaer.