L'aigua que cau

Al món, com sap tothom, hi ha dues classes d'aigua: l'aigua de les mars i els oceans, que és salada i no té amo, i l'aigua que s'evapora del mar i després cau sobre la terra, que és aigua dolça i de propietat incerta i discutida. L'aigua que cau damunt dels Alps, posem per cas, fa centenars de quilòmetres i arriba al Mar Negre, al Mar del Nord, al Mediterrani, a l'Adriàtic, i no sé si alguna legislació mundial o europea estableix la propietat de cada gota o hectòmetre cúbic d'aquesta aigua: si els amos en són els pobladors de les valls i muntanyes on cau, o si també en són, i amb quin dret, els habitants de Viena o de Bucarest, els de les vores del Rin, els que viuen a l'extensa vall del Po, i els veïns de Marsella.

"Qui és l'amo de l'aigua que cau, aquest sembla el problema insoluble"

Si l'aigua fóra un bé universal i abundant, abundantment i universalment repartit, el problema seria inexistent. Si l'aigua fóra com l'aire, no en podríem discutir la propietat. Però resulta que està mal repartida, que en gastem massa, que l'aprofitem poc, etcètera, i a més a més resulta que hi ha polítics pel mig, i que hi ha ideologia. De manera que, amb el pas del temps, dels regnes i les repúbliques, de l'expansió dels camps regats i dels espais urbans i suburbans, dels embassaments, i del concepte de propietat col·lectiva, la matèria hidrològica s'ha complicat moltíssim. Qui és l'amo de l'aigua que cau, aquest sembla el problema insoluble: si l'aigua dels núvols quan ja ha caigut sobre la terra és propietat només dels habitants d'aquelles muntanyes o dels qui viuen més avall, dels qui habiten les riberes dels rius, o dels qui la trauen dels pous, i tantes preguntes i límits com puguem imaginar.

¿I en quina llei divina o humana, per exemple, es fonamenta la propietat exclusiva de l'aigua dins dels límits d'una conca hidrogràfica o d'una frontera administrativa? ¿Quina llei natural justifica la fúria, la indignació, el crit a la traïció, i altres mostres de sentiment d'injustícia quan una quantitat petita o gran d'aigua d'un riu pot ser o ha de ser consumida per gent que viu fora de la seua conca o vall? És un misteri. Ja se sap, en tot cas, que per a sentir-se ofesos tot serveix, i per a manipular indecentment els sentiments, tot s'aprofita. Inclosa l'aigua que plou.