Sexe

No ho diguis aquí, que ho sabrà tota la Barceloneta". El consell prudent de la mare a la filla (18 anys), pel que es desprèn molt obertes i ben avingudes, venia arran d'una pregunta punxeguda. "¿Clitoriana o vaginal?". A grans trets, la noia ja havia explicat moltes coses davant les càmeres. Coses del tipus quin és el seu moment del dia preferit per mantenir relacions sexuals, quines postures li agraden més, quin temps necessita per arribar al clímax, quines són les seves fantasies. La mare escoltava amb atenció i, al seu torn, responia a les mateixes qüestions. A vegades, les dues dones s'interrompien en l'ús de la paraula. Però, vés a saber per quin ressort del pudor, a la progenitora li semblava el súmmum de la sinceritat confessar el funcionament de la seva anatomia pel que fa a l'obtenció del plaer màxim. Dilluns passat vam tenir ocasió d'assistir a totes aquestes confessions, planejades per subtils moments d'autocensura, a La nit de l'orgasme, un especial de TV-3 i Sagrera adreçat a exposar a l'àgora la relació d'un seguit de dones amb la petita mort, com en diuen els francesos.

El sexe sempre ven. Juntament amb els concursos, suposa un dels dos eixos vertebrals de la programació televisiva, segons un estudi, presentat aquesta setmana, sobre les tendències televisives a la majoria dels països del món per a la temporada 2007-2008. Sincerament, les anàlisis dels experts no fan més que confirmar el que tots podem veure amb una simple passejada per les graelles. Pel que fa als programes monogràfics, van perdent gràcia a mesura que decreix l'originalitat. A l'autonòmica catalana no han inventat la sopa d'all, està clar. Però benvingudes siguin les propostes de divulgació sexològica quan deixen de banda la morbositat i contribueixen a parlar amb naturalitat d'un tema que no sempre la troba.

Amb l'actriu Clara Segura en el paper de presentadora, amb una sensualitat una mica impostada, el programa va orbitar al voltant d'un seguit de testimonis de dones. Algunes d'elles, estudioses de la matèria, eren entrevistades sobre un molest fil musical de consultori sentimental. La majoria, però, eren persones anònimes generosament disposades a la confidència. Al plató o al carrer, en solitari, en grup o en parelles, s'anaven sincerant sobre gustos i experiències. No totes les veus tenien el mateix interès. No és el mateix sentir parlar de sexe a dones de mitjana edad, que ja hi estem més o menys acostumats (ni que sigui per la ficció. Sexe a Nova York n'és l'exemple més tòpic), que escoltar senyores amb molts més anys de viatge. D'aquelles que no van tenir cap tipus d'educació sexual, que en alguns casos van saber què era un orgasme molt després d'haver-se casat i es refereixen a la vagina com "la xirla". És tota una lliçó de vida, i aquí queda molta pedagogia per fer, comprovar que el sexe no mor amb l'arribada de la tercera edat. Com que tampoc és usual la conversa deshinbida entre generacions amb vincles de sang, va ser igualment un encert cedir una part important del protagonisme a la mare i la filla de què parlàvem al començament. La nena, tendra i sincera, explicava els seus plans per posar en pràctica algunes de les seves aficions en una propera escapada de cap de setmana. I la mare reia, divertida, compartint detalls del viatge, i rebent consells de la filla. La setmana vinent seran els homes qui ens explicaran intimitats, en la segona i última entrega del programa. Per asimetria biològica, promet ser especialment interessant per a les dones, com segurament aquest primer La nit de l'orgasme va ser més alliçonador per a ells que per a elles.