Agenda

Floridures xineses. Wu Gaozhong (1962) ja deu estar de camí de tornada cap a la Xina després d'haver passat dues setmanes a Barcelona. L'exposició que va inaugurar el passat 27 de febrer a l'Espace Cultural Ample és la primera que feia en una galeria, tot i que abans havia presentat el seu treball a diferents col·lectives i espais del seu país. De fet, es pot veure un exemple del seu últim treball tant a l'exposició Vermell a part, de la Fundació Miró, com a Zhù Yì!, a La Virreina Centre de la Imatge, les dues excel·lents mostres sobre art xinès que es poden veure aquests dies a Barcelona. En tots dos casos presenta obres de la seva sèrie de fotografies a partir de la floridura de materials orgànics amb els quals configura paisatges tradicionals del seu país. "Tot va venir d'una casualitat. Estava treballant amb unes altres coses i vaig haver de deixar el meu estudi una temporada. Quan vaig tornar em vaig trobar que les restes de menjar que havia deixat havien originat aquestes formes que em van semblar molt estètiques", explica Wu, que va tenir una educació tradicional tot i que des del 1998 està treballant en l'experimentació artística, tant com a performer com, posteriorment, en altres àmbits. A la galeria barcelonina, especialitzada des de fa cinc anys en art xinès, mostra un grapat d'imatges d'aquesta sèrie Rainy Season, metàforica però estetitzant, de la podridura del patrimoni (ha fet una instal·lació in situ amb material orgànic que es va descomponent dia a dia a la vista de la gent) juntament amb escultures i objectes de fusta cobertes de pèl de senglar que al·ludeixen, en canvi, als seus records del passat. "A la Xina vivim ara moments molts especials, i hi ha molta gent que somnia en fer coses diferents", comenta Wu Gaozhong, que aspira a fer el seu camí en el món de l'art "a poc a poc i de manera estable". Fins al 30 d'abril. Espace Cultural Ample (Ample, 5). Barcelona.

EMERGENTS

Descàrregues. Cinc joves artistes expliquen els nous hàbits de consum musical a l'exposició La Descàrrega Discogràfica, on s'exploren les possibilitats que ofereix ara Internet en la creació i difusió de continguts, una realitat paral·lela a la desmaterialització dels suports tradicionals de la música o l'abundància de festivals. Aquestes són les fronteres dels treballs dels emergents Laura Cardona, Llure Brucke, Sara Piza, Fran Meana i Clara Miralles, que repassen des de la legitimitat de les propostes rupturistes a l'estètica dels cartells. Del 6 de març al 18 d'abril. Sala Art Jove (Calàbria, 147). Barcelona

PROPOSTES PEL DIA DE LA DONA

Mares i, a més, artistes. Vuit plantejaments artístics en formats diversos i sorgits de mentalitats ben diferents, però que comparteixen una mateixa reivindicació: la conciliació del paper de mare i el de creadora. Sitges celebra el Dia Internacional de la Dona treballadora (8 de març) amb una exposició que recull l'obra de vuit dones artistes que reflexionen sobre la seva funció a la societat. Benedetta Bonichi (Itàlia) treballa amb radiografies, l'únic mitjà, segons ella, que permet mostrar l'interior desconegut de la dona. Angèle Etoundi (Camerun), en canvi, vol allunyar-se de les representacions típiques que es fan de les africanes, i la sud-coreana Yeun Hee Kim fa una recerca d'antigues tradicions, llegendes i rituals.

D'altra banda, el Museu del Cinema de Girona ha rescatat el vessant més modern de l'actriu Katherine Hepburn, que va irrompre a Hollywood als anys trenta amb el seu inconformisme i decidida a demostrar amb el seu exemple que la dona podia ser també esportista, aventurera, universitària, política i informal. Va pagar un preu alt per la seva independència. Algunes de les pel·lícules de l'actriu no van tenir èxit i la indústria li va penjar de seguida l'etiqueta de "verí per la taquilla". '8 dones, 8 països'. Del 8 de març al 27 d'abril al Mercat Vell (Pl. de l'Ajuntament, s/n). Sitges (Barcelona) / 'Katherine Hepburn i la dona moderna'. Fins al 8 de juny al Museu de Cinema (Sèquia, 1). Girona. - F. ROBLES.

ESCENA

Un clàssic al dia. Marta Gil Polo ofereix una versió molt personal de L'hort dels cirerers, el clàssic d'Anton Txèjov, a Tot blanc o El Príncep del Nepal. La decadència d'una família russa de finals del segle XIX es converteix ara en una punyent reflexió sobre les frustracions de la vida contemporània a càrrec dels actors Anna Casas, David Sánchez, Anna Sant, Mercè Solé i Quim Dalmau. Fins al 16 de març. Nau Ivanow (Hondures, 28-30). Barcelona.