Economies

No hi ha llet a la nevera. A aquesta hora encara fosca del matí, no ens queda més remei que anar-la a comprar al forn. Agraïts per haver pogut resoldre el descuit sense haver d'esmorzar al bar, no ens hauríem fixat en l'euro quaranta que ens ha costat l'ampolla, molt per sobre del preu que té a qualsevol dels súpers propers, menys matiners que nosaltres, si no hagués estat per la sensibilitat a què ens han sotmès els discursos populistes sobre la cistella de la compra que ens persegueixen arreu els últims dies. Però és que, a més, estem especialment receptius després d'haver assistit a les reflexions sobre la malaltia consumista que ens devora recollides en l'última edició, dimarts a la nit, de Valor afegit, un programa del Canal 33 que des de fa ja cinc temporades ens imparteix lliçons d'economia pensades especialment per als que no hi entenem.

El programa posava xifres a un fet ben conegut. 400.000 catalans declaren visitar una mitjana de 500 botigues l'any. Això vol dir que entren a 2,7 comerços cada dia. Si hi compren o no, ja és una altra cosa. Però diferents sociòlegs i psicòlegs ens explicaven amb arguments científics que el delit pel consum ha calat tant en els nostres hàbits d'oci que un i altres són ja gairebé indestriables. Com a pròleg al discurs, un retrat en moviment del president del Santander, Emilio Botín, anunciant els astronòmics beneficis del grup bancari en l'últim exercici. La càmera lenta distorsionava la imatge, i feia que el cofoisme del magnat resultés histriònic.

Com a epíleg, un reportatge sobre l'activitat actual de Ferran Martínez, anys enrere pívot del Barça de bàsquet, apartat de l'esport professional per una lesió. Martínez s'ha convertit en expert en la gestió de patrimoni d'esportistes d'elit i persones del món de l'espectacle. Els ajuda a evitar el que li va passar a ell: en els seus últims quatre anys com a jugador, va perdre el 40% del seu actiu per culpa d'inversions equivocades. No sabem, perquè les necrològiques no ho explicaven, si el futbolista brasiler William Silvio Modesto, Bio, mort fa uns dies als 55 anys, va acabar en la misèria per no haver sabut fer un racó per al futur o si en el seu temps les nòmines dels futbolistes no eren tan envejables com les actuals. El fet és que ell va fer mutis enmig de la pobresa, i l'obituari ens va portar al cap, potser injustament, el pragmàtic consell de les àvies: no és més ric qui més té, sinó qui menys gasta.

En els dies que corren, una cosa sobre la qual no ens podem estar de fer economies és en la gestió del nostre temps. A vegades no ens en queda ni per veure la televisió, i Televisió de Catalunya tracta des de fa algunes setmanes de posar-hi remei amb una edició condensada dels seus continguts. És, això sí, televisió sense televisió. El nou servei TV3 minuts s'ha de consultar a través d'Internet i és justament això: un resum en tres minuts dels principals espais de les distintes cadenes. És tot un prodigi veure com es pot traslladar a l'espectador l'essència de programes com La nit al dia , els telenotícies o sèries com ara El cor de la ciutat o Zoo en només 180 segons. No hi ha dubte que els professionals que s'encarreguen de sintetitzar-los sí que són veritables experts en fer economies.