La mort de Harry Potter?

Harry Potter i les relíquies de la mort

J. K. Rowling (Trad. Xavier Pàmies)

Empúries

736 pàgines. 22 euros

Deu anys després del primer volum de Harry Potter, i de quasi quatre mil pàgines de lectura, arribem al final de la saga, amb un interès lector que ha anat a més amb la publicació de cada nou volum, i especialment amb la del setè, que hauria de contenir la resposta a totes les preguntes suscitades. En aquest cas, el lector es trobarà amb un dels millors llibres de la sèrie, encara que el més diferent i el més adult, amb un alt nivell d'exigència lectora. Si alguna decepció abriga al lector fidel és que el camí es clogui aquí.

Els esforços esmerçats per l'autora en l'anterior volum anaven dirigits a bastir el combat final entre els dos protagonistes, per tal que en el darrer hi arribessin i l'encaressin en solitud, despullats de qualsevol ajuda externa. Al llarg de la setena entrega, però, les forces es mesuren d'una manera més aviat psicològica. Els grups afins a Potter -"a les teves espatlles carregues les esperances de tot el món dels mags"- estan cada vegada més contra les cordes, acorralades per un nou règim maligne, comandat per Voldemort, al món de la màgia i a l'escola de Hogwarts, que practica la mentida informativa i la neteja ètnica, tan comunes al nostre món de muggles, i que considera Potter com a l'indesitjable número u.

El volum se sustenta sobre una faula relacionada amb les relíquies de la mort (tres objectes que, junts, permeten derrotar-la a qui els posseeix), la vertadera protagonista del volum. Tot acaba girant al voltant de la mort, i allò important és com cadascun dels dos protagonistes afronta la trobada final. Absolutament al marge d'aquesta bipolarització de forces queden els sentiments i actituds pròpies dels adolescents, presents en les darreres històries, i els típics cursos i rutines escolars de tots els volums anteriors. L'escola de Hogwarts només apareixerà al final, com a marc ineludible per a l'espectacular desenllaç de la sèrie. En aquest volum, tornem a assaborir la mestria cada vegada més precisa de J. K. Rowling, la forma com sap engrapar el lector i mantenir la seva atenció durant innombrables pàgines, amb un ritme intens que orna amb sorpreses constants, i amb una enorme facilitat per moure's còmodament pel ric univers que ha creat i potenciat a base de pàgines i volums.

El final tan esperat és esplèndid. L'autora aconsegueix lligar tots els fils, tancar totes les portes, justificar les raons, fets i actituds dels personatges, i satisfer els partidaris de diversos finals possibles. Molts dels enginyosos estris màgics amb què ha anat enriquint l'univers màgic li permeten anar endavant i enrere en el temps, visitar el territori dels morts i tantes altres coses, per cloure la saga d'una forma impecable. I deixar Harry Potter -mort o viu? Heus aquí la principal qüestió que acaba cercant el lector- com un heroi de totes totes, gairebé com un profeta: "Harry Potter continua sent un símbol de tot allò perquè lluitem: el triomf del bé, el poder de la innocència, la necessitat de continuar resistint".

Si alguna cosa mor amb la cloenda de la saga Harry Potter és aquella expectativa creada amb l'espera i l'arribada de cada nou volum, i aquell seguit de sorpreses en els hàbits lectors que tant han satisfet i bocabadat als mediadors. Ara, la incògnita rau en saber si la febre potteriana es clourà amb la publicació d'aquest darrer exemplar, o bé si l'enorme estol de lectors anirà augmentat per convertir l'obra en un clàssic. Allò que entre d'altres coses Harry Potter ha aconseguit -torpedinar els prejudicis lectors i crear innombrables lectors-, ningú abans ho havia aconseguit amb tanta força i tanta màgia.