Ripoll interactiu i virtual

La portalada de Santa Maria de Ripoll, enclavada a l'església del monestir homònim, és l'obra mestra del romànic català. I, encara que sembli impossible, és una de les peces estrelles de l'exposició El romànic i la Mediterrània. Catalunya,Toulouse i Pisa (1120-1180), que demà s'inaugura al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) on estarà oberta fins el 18 de maig. Com ficar dins del museu una portalada en pedra sorrenca que medeix set metres d'alt i uns dotze d'ample? La resposta ha arribat de les noves tecnologies i, més concretament, de la mà de Pere Brunet, catedràtic d'informàtica i director del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), qui ha liderat el grup de recerca que ha realitzat la reproducció virtual interactiva de la portalada. Mai s'havia realitzat un model tridimensional d'un conjunt arquitectònic tan gran, amb tanta qualitat i fidelitat. La reconstrucció ofereix una experiència immersiva que permet descobrir detalls impossibles de veure en la realitat, no només per l'altura o la llunyania, sinó també per la perspectiva. Ni un ratpenat podria veure els més nimis particulars del pantocràtor, que presideix la composició a set metres d'alçada.

Mai s'havia realitzat un model tridimensional d'un conjunt arquitectònic tan gran

La reconstrucció permet descobrir detalls impossibles de veure en la realitat

Malgrat que cal posar-se unes ulleres especials, la visió resulta completament versemblant i estable i en cap moment es percep la presència de la pantalla, d'uns dos metres quadrats, on es visualitza la façana. El relleu és tan real que es té la sensació de poder-lo tocar només allargant la mà i la navegació, simple i intuïtiva, permet acostar-se fins a 20 centímetres de tots els elements, de manera completament interactiva, sense recorreguts preestablerts. El sistema permet fins i tot apreciar els matisos del color de la pedra amb llums diferents (una jornada assolellada i un dia gris) i està dotat d'una llanterna virtual, per observar els relleus de la superfície de la pedra a través de les ombres projectades. A més, la imatge està dotada de nombrosos hipervincles que proporcionen tot tipus d'informació gràfica i textual relacionada amb els diversos fragments.

Fer-ho no ha estat fàcil i l'equip de la UPC ha comptat amb la col·laboració, no només de Manuel Castiñeiras i Jordi Camps, comissaris de l'exposició i conservadors de la col·lecció d'art romànic del MNAC, sinó també del Consiglio Nazionale delle Ricerche de Pisa. "Amb el seu ajut, el passat novembre vam escanejar la façana, capturant amb un sistema làser 2.000 trossos de 30 centímetres quadrats. Després vam reconstruir el puzzle, enganxant-los tots, i finalment vam desenvolupar els algoritmes, tots inèdits, que controlen el projecte", explica Brunet. Per a la interacció calia elegir un sistema simple, intuïtiu i antivandàlic, que funcionés amb gent de qualsevol edat i procedència i pogués suportar una activitat contínua. "Vam descartar ratolins i joystick i vam optar per unes pantalles similars a les dels caixers automàtics", afegeix Brunet. El més difícil va ser crear els "algoritmes d'estructuració espacial multiresolució", que permeten gestionar en temps real una massa d'informació equivalent a més d'un milió de pàgines de llibres. "No només la informació que permet visualitzar els particulars de fins a un milímetre, una mesura inferior als propis granets de la pedra, sinó també tota la informació relacionada, com textos i fotografies antigues, que descriuen l'estat dels fragments en èpoques anteriors i aporten nous continguts i claus de comprensió al que s'està veient", precisa el professor.

Al MNAC la portalada es visualitzarà en dos quioscos on hi caben en total unes 30 persones. "Per a la impressionant qualitat i riquesa del seu programa iconogràfic, Ripoll és l'obra mestra de l'època. D'altres, com la de Vic o de Sant Pere de Rodes, s'han conservat alguns relleus, que formen part de l'exposició, però res semblant a Ripoll", assegura Jordi Camps. "La reproducció virtual permetrà establir relacions amb els continguts de la mostra. Hi ha aspectes de l'esquema compositiu que es troben en obres en fusta policromada com els frontals de Martinet i Vic, conservats, respectivament, al museu de Worcester a Massachussets i al Museu Episcopal de Vic", afegeix el comissari. "Malgrat que al llarg del segle XX ha estat objecte de diverses restauracions i actualment està protegida per un vidre i controlada climàticament, la pedra sorrenca de la portalada tendeix a deteriorar-se ràpidament, així que la reconstrucció virtual oferirà un registre exacte del seu estat a data de novembre de 2007, que serà molt útil per a actuacions futures", conclou Camps.

Encara no s'ha decidit quin serà el destí del projecte, que pertany al MNAC i a la parròquia de Santa Maria de Ripoll, en finalitzar l'exposició. Entre altres, es contempla la possibilitat que es converteixi en una eina educativa permanent del museu, útil tant per als experts que porten a terme investigacions, com per explicar els fons d'art romànic als visitants. "El projecte pot evolucionar", assegura Brunet. Entre les diverses possibilitats hi ha la de crear una versió per Internet o que reprodueixi l'aspecte original de l'obra i fins i tot afegir altres aplicacions, com un braç robòtic, perquè el públic pugui tenir una experiència tàctil del relleu