El romànic amb ulls nous

"És molt versemblant, doncs, que aquest interès per l'art romànic que se segueix manifestant en el gust actual s'expliqui millor en el context general de voluntat per tornar a la puresa dels 'orígens' que s'experimenta en tants camps "

(Antoni Tàpies)

Malgrat que existeix el tòpic que tot està descobert, escrit o dit sobre l'art romànic, cada vegada es fa més evident que aquest estil que va créixer en el bressol d'una naixent Europa ara fa mil anys posseeix encara la capacitat de revelar-nos noves cares. A més, l'apreciació i la percepció del vell art romànic com a objecte estètic és prou recent, ja que comença al segle XIX i ha tingut sempre competidors durs i fins i tot més lluïts, com ara l'art clàssic o el mateix art gòtic.

Tanmateix, en els gairebé dos segles d'interès cap al romànic, Europa i sobretot França, considerada des de les novel·les de Victor Hugo (1802-1888) la terra per antonomàsia de l'art medieval, han desenvolupat mirades molt diverses sobre un període que en un sentit absolutament freudià correspon a la infantesa d'Europa i dels seus pobles i que, per tant, hauria d'atresorar les nostres inquietuds i pulsions més amagades.

Així, si en el segle del Romanticisme el romànic va ser l'estil de les gestes i llegendes dels cavallers o dels orígens de les nacions -com va succeir en el cas de la Catalunya de la Renaixença-, en el segle de les avantguardes el romànic va esdevenir un estil d'absoluta modernitat per la seva tendència a l'abstracció de les formes, a la fragmentació, al caos i a la pluralitat de punts de vista.

En el nostre recent estrenat segle XXI, que s'endevina com l'era del canvi climàtic i de les cabòries per la destrucció del medi ambient, el romànic sembla esdevenir per a molts un refugi dels caps de setmana per la presència dels seus monuments en paisatges i entorns naturals que ens recorden les nostres arrels i la nostra condició més humana. Res més lluny de la veritat, ja que l'art romànic és un art pur, genuí, sencer i directe.

S'hauria de trencar, però, la idea d'un art romànic avorrit, permanent, matusser i que no va estar obert als canvis, ja que aquest estil va viure, com tota experiència de creació artística, moments de glòria, de tristesa i de dubte per tal de deixar-nos obres tan representatives de l'esperit d'Europa Occidental com els portals de Conques i Moissac, la catedral de Santiago de Compostel·la o les mateixes pintures de l'absis de Sant Climent de Taüll, icona indiscutible del romànic català i europeu, que es conserva al MNAC. De fet, si haguéssim de citar una característica d'aquell moment no dubtaríem en parlar de la varietat i força creativa d'un estil que, segons el cronista de l'època Raul Gabler (1003), va cobrir Europa d'un blanc mantell d'esglésies. No es tracta, doncs, de "l'art de l'època obscura", inamovible i ultracatòlic, com es deia als manuals escolars dels nostres pares i encara, malauradament, en alguns dels llibres de text dels nostres fills, sinó més aviat de l'art de la infantesa d'Europa on la cultura occidental recupera el passat llunyà, però alhora omnipresent, de l'Antiguitat i experimenta també noves vies de futur.

Deia Bernat de Chartres, un escriptor del segle XII: "Som nans sobre les esquenes de gegants". Així hauríem d'imaginar l'època romànica, com un gran paisatge on encara aixecaven els edificis i les runes de l'antiga Roma, i on els homes intentaven emular i reprendre la dimensió d'una era mítica que els havia donat tota la seva base cultural: el llatí, el dret, la literatura, l'art i la tècnica. Això és el que es pretén en l'exposició que s'obre demà al MNAC, El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180) , mostrar un romànic monumental, més lluminós, en constant diàleg amb l'art clàssic i molt més creatiu, ambiciós i original del que fins ara popularment se li ha reconegut.

Le Maître de Cabestany

A. Bonnery, M. Burrini, J. Camps, I. Lorés, G. Mallet, O. Poisson, F. Saunier

Zodiaque, La Pierre-qui-vire, 2000

La monografia dedicada al Mestre de Cabestany és un estat de la qüestió sobre la personalitat del mestre, el seu taller i les obres que se li han atribuït, elaborada per especialistes de França, Itàlia i Catalunya, publicada per Zodiaque, editorial consagrada a l'art romànic des del anys 1950.

S'hi aborda la producció des de tots els seus punts de vista: la problemàtica de la itinerança de l'artista i el seu taller, la seva formació, la seva personalitat des de la perspectiva del paper de l'arquitecte i de l'artista del romànic, i la seva singular manera d'abordar les composicions i la iconografia. Reflecteix, però, el desconcert que existeix a l'hora de datar i atribuir les obres al Mestre i al

seu cercle.

L'art roman. Un défi européen

Alain Erlande-Brandenburg

Gallimard, Paris, 2005

Encara que té un format i una distribució pròpia de llibre de butxaca, és capaç d'aplegar una immensa quantitat d'informació sobre el que fou el romànic a Europa, fent-se ressò dels punts de vista més renovadors sobre la matèria. És una prova del savoir faire dels acadèmics a França, que gaudeix com els vins francesos d'una solera admirada per tot arreu.

El romànic català

Francesca Español, Joaquín Yarza

Angle Editorial, Fundació Caixa Manresa, 2007

Reivindica la indubtable qualitat de les obres del romànic català dins el panorama europeu, com ara les pintures de l'absis de Sant Climent de Taüll o la portada de Santa Maria de Ripoll. Aporta també una interessant història de l'estudi i la descoberta del romànic a Catalunya, amb material gràfic inèdit i unes molt bones fotografies, així com adients comentaris sobre la funció litúrgica dels espais i de les imatges. Pel que fa a la pintura mural, s'afegeix, però, a una línia continuista en l'estudi d'aquesta tècnica.

El mensaje simbólico del imaginario románico

S. Álvarez, J. M. Rodríguez Montañés, G. Boto, P. L. Huerta, J. L. Hernando, J. Nuño

Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campo, 2007

Reflecteix l'entusiasme amb el qual les noves generacions entenen el romànic com un art fonamentalment dirigit als espectadors i mirall de les obsessions de la societat de l'època. El Bestiari, els càstigs, la vida urbana i cavalleresca són, entre altres, temes que han ocupat des de fa uns anys el títol de nombrosos cursos i congressos que demostren l'actualitat i l'interès d'aquestes qüestions.

Spanish Medieval Art. Recent Studies

J. d'Emilio, E. Valdez del Álamo, P. Patton, T. Martin, M. Castiñeiras, R. Sánchez, R. Walker, J. Dodds.

Ed. Colum Hourihane, Arizona Center for Medieval Art and Renaissance Studies, Tempe, Arizona - Index of Christian Art, Princeton, New Yersey, 2007

Demostra la vitalitat que l'estudi de l'art medieval hispànic ha suscitat i suscita encara als Estat Units i l'estreta relació entre els investigadors de les dues bandes de l'Atlàntic. Grans qüestions com la signatura dels artistes i dels promotors, el claustre de Silos, el diàleg intercultural, les construccions palatines, el món dels frontals d'altar catalans o la introducció del gòtic a Castella ocupen les pàgines d'una publicació que deriva d'un col·loqui dut a terme al prestigiós Index of Christian Art de la Universitat de Princeton.

El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180)

M. Castiñeiras, J. Camps, I. Lorés (eds.)

Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 2008

Publicat amb motiu de l'exposició que porta el mateix títol, pretén, mitjançant l'aportació dels grans especialistes sobre l'època, contextualitzar l'art català del segle XII amb els centres artístics coetanis de la Mediterrània Occidental, com Toulouse o Pisa. La publicació aborda, tant en els estudis com en el catàleg raonat, principalment tres grans qüestions per tal d'oferir una nova visió de l'art romànic: el diàleg amb l'Antiguitat, el procés de monumentalització escultòrica i la funció dels espais i de les imatges.