"En els negocis, l'important és la llengua del client"

Quan es va crear Linguamón, Catalunya vivia una etapa política convulsa. Era l'època del primer tripartit. És a dir, el temps del Dragon Khan gairebé diari. Per això, la continuïtat de la Casa de les Llengües estava en suspens. Avui sembla que res amenaça el futur d'aquesta entitat, dirigida pel mallorquí Antoni Mir (Palma, 1956). Per què s'ha de dotar Catalunya d'una institució com aquesta? Als estatuts de l'organisme figura que té entre les seves finalitats principals "la de promoure el coneixement i el respecte de la diversitat lingüística com a part del pluralisme cultural de la humanitat per tal de proporcionar un ordre lingüístic mundial equitatiu". En principi sembla una missió molt ambiciosa per a un país tan petit. Sobretot per a un equip central format en l'actualitat per vuit persones, si bé reben el suport de diversos comitès científics i especialistes del món acadèmic. Mir considera que no és estrany, perquè Catalunya "té prestigi internacional gràcies a haver gestionat bé una realitat de bilingüisme. És un referent mundial i el seu model es pot exportar a països amb realitats similars".

"L'aportació més important per als veïns serà el museu de Can Ricart"

"Es tracta de crear un centre dedicat al patrimoni lingüístic"

Potser no tothom acceptaria aquesta eufòria, però cal recordar que el director de Linguamón va ser abans, durant el 2004, Secretari General de Política Lingüística. La seva trajectòria, però, és molt més llarga. Així, Mir va presidir, entre els anys 1991 i 2003, l'Obra Cultural Balear, on va lluitar en un seguit

de projectes contra la imposició d'una cultura uniforme, fruit de les modes que arriben d'Estats Units i d'una concepció molt restrictiva de la globalització. La seva tasca d'activisme cultural ha estat reconeguda amb el Premi Nacional del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions i, a més, va rebre al 2003 la Creu de Sant Jordi, atorgada pel Govern de la Generalitat.

El director de Linguamón subratlla que l'interès pel multilingüisme ja s'ha estès per totes les capitals europees. Aquesta tendència no és nova. Així, el Govern britànic adoptà el 2002 un pla estratègic de llengües que es basava en una de les conclusions de l'anomenat informe Nuffield, concretament en aquella que afirmava amb l'anglès "no n'hi ha prou". Va ser un pas gegantí, perquè la parla anglesa és considerada la lingua franca mundial.

La Unió Europea també té una cartera per difondre el reconeixement de la diversitat lingüística com una de les essències de la nostra herència cultural comuna, un càrrec ocupat en l'actualitat pel romanès Leonard Orban.

Però tornem a Catalunya i als objectius de Linguamón. "Es tracta de crear a Catalunya un centre de coneixement dedicat al patrimoni lingüístic de la humanitat. Això és molt important, perquè serà el primer del món. Al darrere hi ha una societat que sent passió per les llengües. Aquesta realitat dóna força al projecte, perquè hi ha una connexió amb els valors profunds de la societat catalana, que alhora

són universals. Vol promoure una diversitat lingüística basada en l'equitat". Els crítics podrien esgrimir de nou que aquesta passió per les llengües dels catalans no surt molt ben parada a l'informe

Pisa. Precisament, una de les funcions de la Casa de les Llengües serà -ja és- la de fomentar l'aprenentatge d'idiomes, malgrat que l'entitat no té previst organitzar cursos, reservats pels centres acadèmics.

Parlem només llavors en termes patrimonials? "No. No s'ha d'associar únicament aquest projecte amb el patrimoni cultural que representa el multilingüisme. Interessa la connexió amb la vida

de les persones. La globalització té dues grans característiques per al ciutadà: la connectivitat i la mobilitat. I totes dues passen ara per Internet", reflexiona Mir. "Aquest món global, que de vegades ens sembla una categoria, ens afecta a nosaltres com a professionals i com a persones. Gràcies a la mobilitat, els contactes interlingüístics es multipliquen cada dia. Per exemple, anem a una cafeteria i ens atén una cambrera filipina que a lo millor sap poc català o castellà. Això genera noves necessitats d'atenció. A unes jornades recents sobre serveis multilingües en els centres de salut, va venir una experta suïssa. Ens va dir que el 50% de les persones que acudien a urgències a l'hospital de Berna no parlaven cap de les llengües oficials a Suïssa.

Com resolem això?", afegeix.

L'aposta per Internet no és casual. Mir reconeix que un projecte com aquest només es podia desenvolupar en xarxa. El problema: la permanència de fractures socials, perquè no tothom pot gaudir

encara d'aquest sistemade comunicació.

Hi ha altres iniciatives que ja han començat a donar fruits. Per exemple, la Comissió Europea ha assumit el repte de promoure una xarxa de càtedres universitàries de multilingüisme. En definitiva, una nova tendència fruit d'un debat inèdit, gairebé estrenat amb el mil·leni. "Ens hem de treure del cap la idea, absolutament equivocada, de què elmultilingüisme se soluciona amb només tres o quatre grans llengües. En el món empresarial, on és tan necessària l'empatia, queda clar que no és així. En els negocis, l'important és la llengua del client. A més, en termes culturals, cal recordar que segons la

UNESCO cada 15 dies mor una llengua".

Però... quins beneficis tindrà el ciutadà del carrer amb aquesta institució? "Donarà lloc a serveis vinculats al món de la societat digital, la tecnologia i l'empresa", explica el director de l'entitat.

Sobre l'elecció de Can Ricart com a seu de Linguamón, Mir assegura que és la millor opció, perquè permetrà establir complicitats (i oferir serveis) a les empresesinstal·lades al districte tecnològic del 22@. I què hi guanyen els veïns, gràcies als quals el recinte fabril està avui en peu? "Linguamón té un doble vessant. A més de ser una peça del 22@, també serà un equipament cultural. Per a la societat catalana, i sobre tot per als veïns, l'aportació més important serà Can Ricart, el seu museu de les Llengües. Un centre de difusió i d'activitats lúdiques amb interès popular. Els veïns de Poblenou seran

els primers a beneficiar-se d'aquest equipament, el seu públic natural".