Culpa de Voltaire

El sector més piadós i creient de la comunitat pakistanesa està dolgut perquè durant els escorcolls policials del cap de setmana passat -que van conduir a la detenció de 14 persones- un Alcorà va rodolar per terra. Tot un imaginari semblant a l'imperant -els qui tinguin uns quants anys ho recordaran- en els temps previs al Vaticà II. Les paraules dels musulmans fan suggeridor un viatge frívolament interconfessional a la pàtria nacional-catòlica; una excursió al dejuni preconciliar, abans de combregar els salvífics primers divendres de mes, quan les misses eren en llatí i d'esquenes -"en latín y de culo", deien els castissos- i no es podien tocar les sagrades formes amb les dents sota perill de caure a terra, però, en aquest cas, no per acció dels homes sinó fulminat per un raig diví.

I és que les religions que no han passat el sedàs laïcista de la Il·lustració donen més importància a què el sagrat no rodoli per terra que no pas als espuris drets humans, obra generalment dels sense Déu. "Els homes de fe no poden ser dolents", reiteren una i altra vegada els més religiosos dels musulmans referint-se als detinguts de Barcelona, tots ells del grup de creients Tablighi. La presumpció d'innocència no la dóna l'Estat de Dret sinó la creença. És bo qui té fe. Aquesta afirmació, si no fos perquè no irradia de Roma, bé la podrien subscriure les ments més preclares, els solideus més nobles, de la Conferència Episcopal Espanyola. El gran acte en defensa de la família el desembre passat a Madrid així ho va palesar. El laïcisme no és un valor: és una xacra.

És la mateixa opinió que té Benet XVI a la seva encíclica Spe salvi. El Papa posa el dit a la nafra: el Mal ve de la Il·lustració. La pretensió de sobirania per a tots i cadascun suposa la caiguda de la humanitat en l'Avern dels totalitarismes. El gulag i el terror són fills de Voltaire. La paternitat de la culpa és seva, compartida amb Bacon i amb el suport de l'immoral Diderot.

S'imposa l'antimodernista moda Syllabus entre moros i cristians. I és que, també en el món de les religions, els bons patrons no tenen fronteres ni, afortunadament, passen mai de moda.