Porcella

Per bé que cada regió conreï les seves tradicions gastronòmiques nadalenques, les influències i els intercanvis s'eixamplen amb el pas del temps. A la taula mallorquina d'aquestes festes hi té un lloc destacat la porcella. Rostida a casa o a fora, amb preferència pels forns de llenya, la seva presència acompanya sovint les reunions familiars. Segons explicaven a TV-3 en un reportatge sobre els productes principals del rebost d'aquestes dates, el garrí va cobrant protagonisme a tot Catalunya. Justament en aquest context d'excepcional apreci a l'espècie porcina ha arribat el sant Martí d'un dels protagonistes més insòlits de la televisió catalana dels últims anys: la porca Misèria, companya d'alegries i penes del guionista Pere Brunet, alter ego televisiu de l'actor Joel Joan, en la sèrie de ficció titulada justament així, Porca Misèria.

Les matances, per cert que gens sanguinolentes (per ser precisos, la Misèria ni tan sols va aparèixer a l'últim episodi) van arribar en la quarta temporada de la sèrie, ideada i dirigida pel propi Joel Joan i coproduïda per la productora de l'actor, Arriska Films, i TV-3. Estrenada amb molt bons índexs d'audiència la tardor de 2004 (605.000 seguidors i un 21,9% de quota de pantalla), la ficció ha anat perdent pistonada. L'última etapa ha tingut una mitjana de 436.000 espectadors, que es tradueixen en uns percentatges del 15,3%. Com sol passar, el desencontre amb el públic ha acabat tenint l'última paraula i ha acomiadat una sèrie que tanca deixant el llistó ben alt pel que fa a la qualitat. Dels guions, les interpretacions i la posada en escena. Tres elements que no és fàcil veure tan ben resolts en productes de factura local.

En els últims temps, els seguidors de la sèrie han acusat una certa distorsió i exageració de les trames. És possible que això sigui fruit d'una estratègia mal plantejada a fi de reconquerir les audiències. Perquè si alguna cosa ha caracteritzat la sèrie és precisament la versemblança dels personatges i les situacions. Fins a aquests recents intents d'atraure els espectadors per la via de la sorpresa estripada, i deixant de banda el fet de plantejar amb tota normalitat que algú pugui compartir pis amb un porc (ni que sigui vietnamita i, per tant, de talla domèstica), la sèrie s'ha caracteritzat per l'habilitat de l'equip de guionistes a l'hora de retratar les preocupacions i alegries quotidianes d'un grup de personatges que semblen realment de carn i os. Res de trames truculentes i gratuïtament morboses, res d'efectes especials fastuosos i de propostes que busquen l'efectisme a cop de talonari. Ens hem sentit propers els personatges de Porca Misèria perquè estan molt ben retratats, dibuixats amb intel·ligència, parlen amb uns diàlegs que no provoquen estranyesa i, sense fer-ne cap ostentació, tenen vocació d'universalitat.

L'últim capítol de la quarta temporada es titula Tot final és un inici. Les trames quedaven prou obertes com per a poder-les reprendre en un futur. Però sembla que no hi ha continuïtat prevista, com a mínim en format televisu (en algun lloc s'ha parlat de fer-ne una pel·lícula). Minuts després d'acabada l'emissió de l'episodi final, a la terrassa del pis que Santi Millan té al costat de la Boqueria de Barcelona s'hi rostia una porcella. Ja fa una una setmana i mitja d'aquell comiat simbòlic, però el sopar fa de mal pair. No abunden les bones sèries de producció pròpia, i la desparició de Porca Misèria ha posat el perfum amargant a la programació nadalenca de la televisió catalana.