Agenda

El traç de Cesc. Demà passat farà un any que ens va deixar Cesc, però la seva obra es resisteix a morir a les hemeroteques. Són molts els que el recorden i admiren el seu mestratge en l'àmbit de l'humor gràfic. Algunes de les vinyetes més punyents de l'artista es poden gaudir a l'exposició La força del traç, on també s'han inclòs vuit quadres d'un autor expert en la difícil disciplina de la crítica social (difícil, sobretot, quan manava el general Franco). En una sèrie de plafons s'han imprès prop de 130 il·lustracions, algunes d'elles acompanyades dels dibuixos originals. Com a complement, es projecten les entrevistes que li van fer per la televisió Josep M. Espinàs, Montserrat Roig i Josep M. Carandell.

A més, amb motiu de l'exposició s'ha editat un catàleg publicat per Viena Edicions amb les aportacions de Toni Batllori, comissari de la mostra, Oriol Bohigas, Quim Monzó, Baltasar Porcel, Perico Pastor i el mateix Espinàs. "De fet, tota l'aventura de Cesc no és si no una prodigiosa síntesi d'observació i d'interiorització, de reflexió moral i d'imaginació, d'ofici i de recerca que desemboca, a través de la tendresa o l'elegia i de la combinació de formes i colors, en les regions més pures de la poesia", escriu Molas al volum commemoratiu, unes paraules que també reben el visitant a l'entrada de l'exposició.

Si bé el fil conductor de la mostra són els edificis -Cesc els va dibuixar sovint per posar en evidència la soledat i desolació que provoca la nostra societat i els interessos dels poders que la controlen-, gran part de la seva força radica en aquelles vinyetes (de vegades minimalistes i de vegades plenes de detalls) on l'autor retratava la pobresa dels més desfavorits, la repressió franquista, les injustícies dels que manen... Un compromís que Perico Pastor ha volgut subratllar al catàleg amb les següents paraules: "Tots recordem en Cesc com el mestre del dibuix concís i precís, com l'home defensor de totes les causes que valen la pena de ser defensades, ciutadà polític d'abans de la correcció política". Realment, no cal dir més. 'La força del traç'. Fins al 2 de març. Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107). Barcelona.

PANTALLES

Brasil. El Festival de Cinema Brasiler de Barcelona s'acomiada amb tres perles de la desconeguda cinematografia carioca. Edificio Master (foto), d'Eduardo Coutinho, és un documental que narra la complexa vida quotidiana dels 500 veïns que conviuen en un enorme bloc de pisos situat a un carrer prop de Copacabana. També es projecta l'opera prima del jove Phillippe Barcinski, Nâo per acaso, i O Cheiro do ralo, d'Heitor Dhalia. Cinemes Verdi Park (Torrijos, 49). 20 de desembre, diverses sessions. Barcelona. -F. R. brazilianfilmfestival.

SOLIDARITAT

Somriures. El Teatre Capitol acull la sisena Gala Benèfica que organitza el col·lectiu Pallapupas-Pallasos d'Hospital en benefici de les activitats que realitzen pels infants als centres hospitalaris. Entre altres propostes, Xirriquiteula Teatre presenta l'espectacle Papirus. L'entrada és de 8 euros i gratuïta pels menors de 2 anys. Teatre Club Capitol (La Rambla, 132). 22 de desembre, 17.00. Barcelona.

ARTS

Emergents. Les noves tecnologies permeten obrir camins inèdits per donar a conèixer el treball dels creadors emergents. El col·lectiu La Porta / Dansa Independent de Barcelona ha organitzat un cicle virtual on s'exploren les possibilitats que ofereix Internet a les disciplines escèniques. La iniciativa abraça el treball de sis artistes que es pot veure al web dels organitzadors: www.laportabcn.com. Els artistes que protagonitzen aquesta original proposta, batejada amb el nom de Sobrenatural 1, són Ivana Müller, Ion Munduate, Roberto Fara, Patrícia Portela, Ángeles Ciscar i Carmelo Salazar. Les seves peces utilitzen majoritàriament el vídeo com a suport i tracten d'aspectes molt diversos, que inclouen reflexions sobre els límits dels sentits, les alteracions de la realitat, l'absència, els racons desconeguts de les grans ciutats, l'estètica dels productes fets en sèrie o l'ús de les eines clàssiques del teatre en un context no escènic. Tot amb l'objectiu de trobar noves formes tant de difusió, com d'expressió.