Figurins, herois i anònims

La galeria Mito s'insereix en el panorama barceloní des d'una certa marginalitat, tan geogràfica (el carrer de Rosselló camí del Clínic), com temàtica (la defensa a ultrança de la " figuració narrativa internacional", en paraules dels mateixos propietaris de l'establiment). I posats a fer tirabuixons, dins aquesta darrera marginalitat encara entra més enllà en l'actual exposició dedicada a "un dels fotògrafs clau de l'homoerotisme actual". Anthony Gayton (Devon, 1968) -no es tracta de cap pseudònim- és un autor que s'ha anat obrint camí en un món específic, el de la iconografia gai. En aquest sentit, se situa en la línia dels històrics i pioners artistes nord-americans: Georges Plat Lynes, col·laborador de Man Ray i conegut fotògraf de nus masculins per a revistes especialitzades o pseudoesportives, i Paul Cadmus, un dels primers pintors moderns en crear amb assiduïtat icones oberta i específicament gais. El propis Francis Bacon, Andy Warhol o el duet Gilbert&George han sabut plasmar l'homosexualitat masculina amb un llenguatge universal. Però Gayton, com Plat Lynes i Cadmus, ha triat l'acotació, potser per esplaiar-se millor i captar un mercat que, al cap i a la fi, és força substanciós. Les seves recreacions picturialistes de quadres històrics no són les primeres de la història, però segurament són les més queer de totes i en alguns nus acaba seduint l'espectador amb les mateixes armes que ho feien els artistes pompiers al segle XIX.

Anthony Gayton s'ha anat obrint camí en un món específic, el de la iconografia gai

Dins la mateixa línia neopicturialista, però sense cap mena d'homoerotisme, es pot situar l'obra recent del fotògraf uruguaià, resident a Barcelona, Marcelo Isarrualde (Montevideo, 1961). Bismarck, el hombre araña uruguayo és una sèrie de 17 imatges sobre dibon acabat en al·lumini que li dóna un aire techno, fantasiós i també un pèl kischt, potser buscat per realçar l'aspecte de tragicomèdia quotidiana del tema, amb un resultat que no deixa de ser una mica desconcertant. Però la intenció d'Isarrualde no és burlar-se de Bismark, un pobre captaire escardalenc que cada dia es disfressa d'heroi de còmic i apareix al trist i desangelat Parque Rodó porteny per deixar-se fer fotos amb els nens a canvi d'uns cèntims, sinó retornar-lo al món de la ficció. Els fotomuntatges i les visions enganyoses hi són constants, però potser allà on resulta més eficaç és precisament en les imatges més senzilles: Bismarck amb la disfressa treta, a la tristor de casa seva, on una finestra atrotinada deixa veure un entorn poblat d'edificis postmoderns, o l'heroi/antiheroi davant la tanca pintada del Jardín de las virtudes en una escena que transgredeix del cinema de superherois al musical minellià en versió de canyar.

Les teles dels anys seixanta del segle passat de Juan Genovés (València 1930) van causar impacte a l'estranger. Igual que les pel·lícules de Carlos Saura o les famoses gavardines enquitranades de Rafael Canogar, representaven un exponent de la trista situació del país. Un crit suficientment discret per poder sobreviure a dins i, d'altra banda, prou llegible com per evidenciar-se a fora. Les files trencades de solitaris, esbossats i punyents, que invocaven a la revolta, amb l'edat i el confort de la societat de consum, s'han dissolt i ara són individus anònims que passegen tranquil·lament per la superfície polida de la tela com una estesa de caramels multicolors.

The Fall. Anthony Gayton. Mito (Rosselló, 193, Barcelona).Fins al 26 de gener de 2008

Bismarck, el hombre araña uruguayo. Marcelo Isarrualde. Galeria Antonio de Barnola (Palau, 4, Barcelona). Fins al 19 de gener de 2008

Juan Genovés. Galeria Ignacio de Lassaletta (Rambla, 47, Barcelona). Fins al 14 de febrer de 2008