Radiografia

La matinada de dilluns passat (hora local), el controvertit president veneçolà Hugo Chávez va donar la cara, molt més tard del previst, per reconèixer la victòria "pírrica" de l'oposició en el referèndum que, segons els seus càlculs més optimistes, li havia de permetre un salt qualitatiu en la seva condició de dirigent totpoderós del país llatinoamericà. Chávez buscava per la via democràtica la legitimitat pel seu projecte autoritari, i es va trobar que a una mica més de la meitat de la població (per ser més precisos, del percentatge, moderat, de la població que va anar a les urnes) no li semblava bé donar-li les claus del tot s'hi val. El programa de TV-3 30 minuts va tenir l'encert de programar, la mateixa nit de la consulta popular, una ràpida però alhora definitòria radiografia de la divisió social que, com tot feia preveure, es veuria traduïda en l'ajustat resultat dels comicis. Un treball molt útil per a tots aquells que vulguin fer-se cinc cèntims ben documentats sobre la realitat d'un país, més enllà de l'anècdota del "¿Por qué no te callas?", que val la pena recuperar a través del 3 a la carta, el servei de descàrregues a través d'Internet de la cadena.

El referèndum de Chávez és un reportatge de producció pròpia, fet i servit calent. Es va fer després de la relliscada diplomàtica del rei d'Espanya a Xile. L'audiovisual en parla, però no s'hi recrea. S'explica que arran d'aquest fet i de les conseqüències que se'n deriven, els responsables de les empreses amb interessos al país van declinar la invitació a parlar davant les càmeres. I es veu una seguidora chavista profundament ofesa per les paraules del rei d'Espanya, que al seu entendre ha faltat al respecte tots els veneçolans.

El més interessant del reportatge és la recerca de la pluralitat, un principi periodístic que pot semblar obvi però que no sempre es respecta. S'hi entrevista el responsable de la principal cadena de televisió afí al govern i el de l'opositora, dos extrems del partidisme mediàtic: cap d'aquestes cadenes dóna cobertura informativa a les nombroses mobilitzacions ciutadanes de signe contrari als seus interessos. I, per suposat, les seves opinions respecte a la llibertat d'expressió són radicalment oposades. Hi parlen dos germans, un diputat chavista i un exsenador totalment oposat a la reforma de la Constitució proposada pel referèndum. Es dóna veu a un enginyer acomiadat de l'empresa estatal per a la qual treballava i a treballadors beneficiats per la política social engegada per Chávez amb els diners generats pel petroli. I es contrasta la riquesa d'aquest cobejat recurs natural amb la manca de productes bàsics amb què es troben els ciutadans a l'hora d'omplir el cistell.

De tots els protagonistes presentats al reportatge, qui més crida l'atenció amb les seves declaracions és la presidenta de l'Assemblea Nacional, Cilia Flores. Quina fe cega la seva en l'actuació del Chávez. El referèndum havia de donar al president les claus de la caixa del banc central i el lliure accés a les divises del país. La presidenta diu que negar-li aquesta potestat és com escatimar a un cap de família el dret a governar els recursos de què disposa en benefici dels seus. Quina gran declaració de populisme. I quina gran radiografia del govern Chávez en una sola frase.