Sociologia
L'Elisa és una dona separada i en edat de prejubilació que, com tantes persones soles i grans, cobra un sou molt justet. El propietari del pis on vivia de lloguer el volia recuperar, i no li va renovar el contracte. Incapaç de fer front als avals i garanties necessaris per accedir a un nou lloguer, va deixar de pagar per tal de fer una mica de guardiola. Van estar a punt de desnonar-la. Fins que va poder traslladar-se a un nou habitatge, que, encara que molt humil i petit, a ella li semblava el paradís. Dormir al carrer ja no era una possibilitat. Tornava a tenir una llar. El seu és un dels molts testimonis recollits en el programa Un lloc per viure, un lloable exercici de sociologia pràctica i didàctica que TV-3 emet els dijous a la nit.
El programa s'inscriu perfectament en aquesta mena de motlle d'eficàcia provada que la cadena ha fet servir sovint, en matèries tan diverses com la maternitat o els animals de companyia. La docusèrie , com se'n diu tècnicament del gènere, segueix diferents històries de manera fraccionada, amb la qual cosa poden tenir continuïtat en diferents capítols i s'afegeix una dosi de misteri que busca la fidelitat de l'espectador. Però a pesar de no ser massa innovador en el format, destil·la la bona factura de la feina feta amb intel·ligència i sensibilitat, perfecta demostració que es pot fer televisió atractiva per al gran públic sense baixar el llistó.
El primer gran encert d'Un lloc per viure, no cal dir-ho, està en la mateixa tria del tema. A finals de 2006, quan va començar a gestar-se, el drama de l'habitatge s'havia convertit ja en la principal preocupació ciutadana, per davant de l'atur i la immigració. És una qüestió tan transversal que, en aquest temps de fragmentació i atomització del públic, l'audiència potencial és il·limitada. Perquè un altre gran valor de l'espai consisteix en donar representació a tot l'extracte social. Un dels casos més curiosos dels que s'han presentat fins ara és el d'una dona que buscava pis de luxe per traslladar-s'hi amb el seu marit. Ara que les filles ja s'han independitzat, la parella havia decidit tornar a viure a Barcelona. Però la dona, encarregada de fer el dur peregrinatge a la recerca del pis perfecte, no acabava de sortir-se'n. Finalment es va decidir per un enorme i lluminós pis amb terrassa a la part alta de la ciutat. La venedora, amb les habilitats pròpies de l'ofici, la va convèncer per prendre una decisió immediata: li va recomanar que no esperés que el seu marit veiés el pis per comprar-lo. El temps, deia, els jugava en contra, i deixar passar unes hores podia suposar perdre'l per sempre. La va convèncer.
Mobbing immobiliari, pisos d'estudiants, necessitat de compartir a fi de fer retre el sou, habitatges de protecció oficial, canvis de municipi a la recerca d'un lloc on el sòl sigui més barat, són algunes de les ramificacions del tema central tractades a l'espai. Com a novetat, la descoberta d'un excel·lent comunicador, l'arquitecte Francesc Pla, que tan aviat ofereix solucions constructives per amortitzar l'espai com propostes decoratives i pinzellades d'història. I com a fil conductor, la veu de l'actriu Txe Arana, que amb la seva tasca de locutora acaba d'arrodonir la factura del programa.
