El repte de la formació

Un dels punts que reflecteix el Pla Integral del Circ fa referència a la formació dels artistes. El canvi de model del circ clàssic al contemporani va significar en molts casos trencar amb una tradició en què els coneixements s'heretaven de pares a fills. Superada l'època de la nissaga familiar, s'obria la necessitat de trobar noves fórmules per adquirir coneixements. A l'Ateneu de Nou Barris van ser dels primers que se'n van fer ressò. Des de fa una dècada ofereixen cursos a infants i adolescents amb tal demanda que sempre queda gent fora. I això que hi ha 100 alumnes per any.

Però el gran referent en l'ensenyament a Catalunya és l'Escola de Circ Rogelio Rivel, fundada l'any 1999. "Estan fent un servei impagable", diu el crític i teòric del circ Jordi Jané, un dels comisaris de l'exposició sobre el circ contemporani organitzada pel KRTU al CCCB fa un parell d'anys i que va suposar un veritable punt d'inflexió en el reconeixement del circ català. La Rogelio Rivel és una escola de grau mitjà que rep cada any entre 60 i 70 sol·licituds d'ingrés (d'aspirants de tot Europa), dels quals només 22 són escollits. El 80% dels seus alumnes acaba treballant en la professió. El passat cap de setmana es van celebrar a l'Ateneu unes jornades organitzades a Barcelona amb la presència de representants de prestigioses escoles de circ internacionals a fi de definir el model de formació més apropiat per a Catalunya.

"En molts casos s'ha trencat la tradició en què els coneixements passaven de pares a fills"

Jané, membre i portaveu de l'APCC, organitzadora de les jornades, explica que després de la recollida d'informació, ara s'han de treballar les conclusions pertinents, que quedaran reflectides al Pla Integral de la Generalitat. Però avança que, si bé a l'horitzó hi ha la creació d'una escola superior, és fonamental garantir primer l'ensenyament de base, aquell que va lligat al temps d'oci dels infants, per proveir una bona pedrera. Teresa Celis, directora pedagògica de la Rogelio Rivel, apel·la al realisme. Abans de somniar en un futur ideal, s'ha de consolidar el que ja existeix. Només un 30% del pressupostos de l'escola és públic (entre un 15 i un 20% prové de la Generalitat). L'aportació anual de l'Ajuntament de Barcelona és de només 6.000 euros. Celis prefereix esperar a tenir propostes tangibles d'actuació i sobretot un pressupost en ferm, per saber amb què es pot comptar per continuar avançant.