No tenen temps

Més de 500.000 usuaris de Rodalies van patir la primera setmana del tall de les línies C-2, C-10 i la de Ferrocarrils de la Generalitat entre plaça Espanya i L'Hospitalet. Es diu aviat, i la xifra segueix creixent. La història ve de lluny i les dades posen els pèls de punta: 1.500.000 afectats per "incidències", com diuen els senyors de Renfe i Adif, entre octubre de 2006 i març de 2007, més els 130.000 perjudicats pel descarrilament d'un Euromed al juny. No és que plogui sobre mullat, és que diluvia.

Un col·lega madrileny em diu que si això passés a Madrid hi haurien barricades. I aquí què? La gent està massa cansada, esgotada de fer miracles per arribar a la feina o per mantenir una vida familiar mínimament raonable. Ells no tenen temps per manifestar-se. Per això ja tenim el polítics i els aprenents de polítics.

El ridícul que van fer, el dilluns, la majoria dels 500 concentrats a la plaça de Sant Jaume és d'antologia. Juventuts d'ERC, de CiU, plataformes independentistes, la Unión, Progreso y Democracia de Rosa Díez i, entre d'altres, el PP amb el seu secretari d'organització, Xavier Garcia Albiol, al capdavant. No és difícil imaginar-lo fent un vídeo dels immigrants que viatgen amunt i avall amb els autobusos alternatius i potser li sortiria tan fastigós i xenòfob com el que va publicitar a Badalona i que probablement l'ha ajudat a escalar en el PP de Daniel Sirera. Entre tots ells, que es cridaven entre sí, només hi havia, perdut, algun veí de L'Hospitalet.

Igualment trista va ser la concentració del centenar de càrrecs de CiU, tots molt juntets, a les escales del Saló del Tinell, per fer veure que eren més. Tampoc hi havia -ni estava previst- cap sofert usuari de Rodalies.

Prou de comèdia. El més important és arreglar la vida d'aquests 500.000 passatgers setmanals que intenten sobreviure al caos. Se'ls ha de compensar tant en les coses tangibles, com factures de taxi o de cangurs, com en les intangibles, hores de son perdudes o l'estrès de viatges interminables canviant de mitjà i sense saber si arribaran a temps.