I amb ells va arribar la política

Si a Madrid tenien el Rockola, a Barcelona hi havia el Zeleste. Fins aquell moment, el punk no tenia locals propis. Diversos bars de barri i sales del Raval havien fet el seu paper. És a partir d'ara quan se'ls afegeixen els locals dels voltants de Zeleste, com La Parra, el Rodri, el Descontrol i el bar dels Bolingas, el més emblemàtic de tots, també conegut com Los Cerdos. Un rònec establiment gallec, situat davant de Santa Maria del Mar, que es va convertir en lloc de trobada.

Locals que aviat van ser acompanyats per sales com el Café Voltaire, el Necronomicón (on treballava la Lupe, de Las Vulpes), el 666, el Increíble Pero Cierto, el Concèntric o un lloc -a la platja de la Barceloneta i del qual ningú recorda el nom- on l'amo lluïa una rata de claveguera ensinistrada. Sense oblidar el Fantástico, on servien cerveses de litre que els parroquians podien trencar sobre els bancs i les taules de formigó, mentre escoltaven els Dead Kennedys o els Damned.

Al 1983, de botigues n'hi havia ben poques. Una porteria de les Rambles, on venien samarretes i xapes; i Informe, al carrer del Carme. Allí es podien trobar les maquetes i les revistes fotocopiades, de disseny tronat i barroer. Entre els fanzines més coneguts hi havia Punk Rock, Fuera de Banda, Último Grito, Atraccions, NDF i Melodías Destruktoras (aquests dos últims d'en Johnny Destruye). O Drama del Horror -revista i banda alhora- on hi estava Albert Brutus, futur membre de GRB. Aquell any arriba el hardcore, més polititzat que el punk. El debat per l'autenticitat passa a ser un debat sobre compromisos, sobretot quan esclata el rock radical basc. "No tan sols es tractava de tocar més ràpid -diu l'Albert-, sinó de deixar de mirar-se al mirall". Ara hi havia una exigència que anava més enllà de l'estètica i es començava a parlar d'anarquisme.

Albert Brutus encara està ficat en el món de la música i recorda aquells anys com una època molt emocionant. El seu grup -GRB- va aparèixer al 1984 i se'ls considera la primera banda de hardcore català. El nom el van treure de les plaques del Gremi de Restauració de Barcelona, que eren visibles a molts bars. I com tots, van patir l'arribada de l'heroïna, que va causar moltes baixes en les files punk. "Vivíem ràpid, com autèntics suïcides, i ens excloíem voluntàriament d'una societat que no ens oferia cap futur".

D'aquesta mateixa fornada són Acció Directa i Fuck Off. També comença un altre grup fonamental, els Sentido Común, que té com a cantant a Tina Gil (coneguda als noranta com a cantautora). A Cornellà surten Monstruación i neixen Kangrena i els Anti-Dogmatikss. Tanmateix, el que marca el moment és l'aparició dels skins, amb el grup de Santa Coloma Decibelios com a abanderats. D'aquella mateixa població eren els Pisando Fuerte, famosos perquè el cantant i el guitarra eren Pedro Pico y Pico Vena, que van inspirar els personatges de l'Azagra, a El Jueves. El còmic ja tenia herois punks com Makoki, aparegut l'any 1977. Però és a partir de mitjans dels vuitanta quan surten els personatges més típics, amb el PGB (Partit de la Gent del Bar). O amb Max i el seu edulcorat Peter Punk.

Aquell 1984 un grup d'amics es veien sempre a tots els concerts, "davant l'escenari, a la dreta". Eren Xavi, de Piorreah; Quique Jovellar, de 100.000 Profilácticos; Joan, de La Conjura de los Necios i Lucky, del bar Mensakas. Quique defineix aquell punk com a "música accelerada, diversió, cervesa i porros, sense haver-se de preocupar de res". I Joan emfatitza que "no era necessari ser un virtuós per fer música", així que tots ho van provar. Potser qui va tenir més sort d'ells va ser Xavi, cantant i únic supervivent de Piorreah, l'únic grup punk que mai s'ha desfet. Els seus concerts sempre portaven cua, com una actuació a Lleida on -com que al local que els havia contractat actuava la Paloma San Basilio- van tocar a sobre d'un autobús, recorrent la ciutat.

Tots quatre recorden les primeres baralles amb els skins -molts d'ells punks reconvertits-, amb els quals inicialment compartien locals. Però molt aviat van començar el problemes, sobretot després del concert d'inauguració del Necronomicón -amb Piorreah i Decibelios- que va acabar a hòsties. Des de llavors, van sovintejar les baralles a la plaça Reial, les agressions i els enfrontaments, originant una llegendària hostilitat entre totes dues afeccions.