Un llibre "molt tendre"
Me n'havien parlat els amics Jaume Vidal Alcover i la seva dona, Maria Aurèlia Capmany, en un dinar en què jo els vaig donar a conèixer la recepta d'una meva tia de Castelló d'Empúries per coure les botifarres dolces, i ells em van honorar amb un arròs amb conill allà al carrer d'Enric Granados cantonada amb Mallorca, fa tants anys. Llavors ja m'ho van advertir, imperativament: "Has de llegir La minyonia d'un infant orat, de mossèn Llorenç Riber" - "mossèn" potser no ho van dir, perquè eren volterians tots dos, com un dels oncles, justament, del nen protagonista d'aquest enorme llibre (Barcelona, La Magrana, 2007, cap. IX).
Llavors era un llibre difícil de trobar: la primera edició és de 1935, i només al cap d'una pila d'anys algun editor català o mallorquí es va atrevir a fer-ne una reedició ombrívola, blandula (glosso Adrià, l'emperador, a més de donar a entendre que l'edició era tova) i vagarívola. Però la casualitat volgué que, jo trobant-me convidat per amics dels Estudis Lul·lians, a Palma, vaig recordar-me del consell del matrimoni més divertit i enginyós que mai hagi conegut a Barcelona, i, tot passant pel carrer de Sant Miquel, a Ciutat, vaig topar amb la llibreria del senyor Ripoll, llavors, com ara, la més solvent de llibre vell de la ciutat. Vaig trobar-hi la primera edició esmentada, i vaig comprar-la per un tall de diners, com diuen a València. El guardo com una relíquia. L'obreta va tenir un ressò important als medis cultes de Mallorca, Barcelona i Girona; però va quedar força eclipsat per un aspecte espinós en la biografia de mossèn Riber: tot just enllestit aquest llibre s'encetava la Guerra Civil, i també llavors l'eclesiàstic començava a col·laborar assíduament (i amb entusiasme) en un diari tan reaccionari com Acción Española (res a veure amb Acció Catalana), en la qual destacava l'ínclit, feixuc, insuportable, resclosit i fatxenda Ramiro de Maeztu (d'altra banda de lectura obligada, com Donoso Cortés, per entendre, encara avui, la ideologia del Partit Popular).
"Has de llegir 'La minyonia d'un infant orat', de mossèn Llorenç Riber"
El llibre està escrit a la "manera noucentista" -pensem, per exemple, en Les planetes del verdum o en Les bonhomies, de Josep Carner; pensem en els llibres de varietats de Josep Maria de Sagarra-, és a dir, sobre la base retòrica del collage, amb capítols que es poden llegir amb certa independència els uns dels altres, però, això sí, que presenten tots, del primer a l'últim, una categoria verbal indiscutible, ferma, bella, potent, i, com no podia ser d'altra manera en un home que en aquell temps ja havia traduït Virgili, Ciceró, Horaci, Sal·lusti i Tàcit, carregat d'aquella elegància i temperància estilística romanes que van servir de pauta -juntament amb el prestigi de tot el que fos clàssic; vegeu Eugeni d'Ors- a tots els escriptors en prosa i en vers d'aquella generació i dels seus epígons.
Inclou un darrer capítol, anomenat "La ciutat dels llibres", en què, en primer lloc, Llorenç Riber confessa quins van ser els tres llibres que el van marcar per tota la vida -els Salms de David, les Tusculanes de Ciceró i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell; és a dir: la literatura bíblica, les lletres de Roma (i de Grècia per causa d'heretat) i la literatura catalana en general, com ho demostren les seves incursions en la poesia i assaigs estètics, i la seva amistat o admiració per Joan Alcover o Costa i Llobera: és la famosa Escola Mallorquina, imprescindible si es vol entendre el vessant continental del Noucentisme. En segon lloc, Riber entrava de ple en un mite antic, que és el que barreja i confon les categories de ciutat i biblioteca. És possible que el llatinista tingués al cap, especialment, la Civitas Dei de Sant Agustí, i que per ella imaginés l'analogia de "la ciutat dels llibres". Però també és possible que es fes ressò, en aquest capítol, de l'antiga discussió entre les dues dites que separen netament l'Edat Mitjana dels temps moderns: un medieval, davant la Bíblia, sempre hauria considerat que "Hic liber est mundus" ("Aquest llibre és tot un món"), però del Renaixement ençà, i més encara arran la invenció de Gutenberg, la consideració va invertir-se: "Hic mundus est liber" ("Tot el món cap en un llibre").
Aquest és l'aspecte més bell de tot el volum: ja es veu que Riber, com tanta gent encara, no coneixia pàtria més segura, confortable sobretot, que una biblioteca. La famosa dita de Borges es troba en el mateix deixant: "El universo, que otros llaman la biblioteca...". L'altre, l'aspecte "tendre" -com va anomenar-lo Josep Pla- deriva de passatges com aquest: "la de més enllà tenia grans coves coronats de murta, plens a vessar de grosses codonyes daurades, la nostra fruita clàssica, de la qual diu Plutarc que en menjaven les novies de Lacedemònia, el dia del casament, per tenir flairós l'alè i per concebre fills rossos" (grafia de l'original). Una delícia de prosa, d'estil i de llibre.
