Policia... i acció!

La nit que Wendy va aprendre a volar

Andreu Martín

Bromera (Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil)

162 pàgines. 9 euros

Sovint hi ha pares, mestres i altres mediadors de la lectura que demanen i cerquen, una mica desesperats, llibres per a infants i joves que els costa de llegir, o que no han arribat a adquirir-ne l'hàbit... com si es tractés de la darrera oportunitat per enfilar-se al tren de la lectura. Segons ells, les obres buscades haurien de tenir un cert nivell de qualitat i un ritme àgil i intens; haurien de contenir uns ingredients sorprenents i uns arguments suggerents, capaços de captivar tant a lectors exigents i empedreïts com a joves menys exigents i més escadussers.

La nit que Wendy va aprendre a volar de ben segur que podria arribar a respondre a aquests enunciats i satisfer a una tipologia diversa de lectors. Amb aquesta obra, Andreu Martín -el cap de cartell del gènere policíac a casa nostra, tant per a joves com per a adults, amb sèries tan reeixides com la d'en Flanagan, de la qual n'és autor juntament amb en Jaume Ribera- aconseguia el premi Bancaixa de literatura juvenil. Una novel·la amb un ritme i una agilitat trepidants, farcida d'acció, amb escenes al límit, al més pur estil de les pel·lícules de James Bond, i amb ingredients tan transcendents com l'amor, la infantesa i la mort, i amb d'altres de tan foscos i tan d'actualitat com les societats secretes i la maçoneria.

Si sovint s'afirma que la literatura, en especial la infantil i juvenil, actua de mirall del que succeeix al món del seu voltant, aquesta novel·la s'erigeix com un bon exemple. La Wendy Aguilar és probablement la primera mosso d'esquadra que es converteix en protagonista principal d'una novel·la policíaca -no en va fou de forma oportuna presentada pel Conseller d'Interior, Joan Saura. Mentre acompanya a en Roger Dueso en una guàrdia, els alerten d'un assassinat. Per casualitat i per tarannà, cadascun d'ells dos iniciarà fils d'investigació diferents que els portaran a situacions també diferents. La Wendy viurà escenes gairebé inversemblants, que la faran madurar, aprendre a volar. Algunes d'elles seran capaces de tocar la fibra més sensible del lector, i altres, de desvetllar el seu interès més amagat i la seva mirada més apagada. L'autor, amb habilitat d'expert, sap cosir tots els fils que va encetant al llarg de la novel·la, que són gairebé tants com personatges van apareixent al llarg de la trama, amb un gran exercici de documentació del tema que es tradueix en l'argot policial utilitzat i en el domini de l'organigrama del cos.

La nit que Wendy va aprendre a volar és una novel·la més aviat breu, però intensa, en la qual s'hi reuneixen l'enorme experiència de l'autor en el gènere amb la seva destresa per barrejar i sintetitzar tots els ingredients necessaris i genuïns. El resultat és un d'aquells llibres amb la capacitat per captivar els lectors més bregats i que gosen pujar als trens d'alta velocitat de la literatura, i als lectors més escadussers, que només gosen pujar de tant en tant als oblidats i descuidats trens de rodalies de la literatura.