I en van quinze

Abans que a Barcelona es parlés de festivalitis, abans del Fòrum, abans de la proliferació de la música en directe...el BAM ja hi era. D'això ja fa 15 anys, l'aniversari que precisament compleix aquest festival a l'edició de 2007. Però el que resulta més important no és que el BAM fos dels primers, sinó que va introduir un nou model de programació musical a les festes patronals. Si durant els anys 80 i part dels 90 els ajuntaments tiraven la casa per la finestra contractant les figures del moment per oferir-les gratuïtament al seu públic, que no solien pagar per la música en directe, el BAM va apostar per la gratuïtat només dels artistes desconeguts, poc comercials o de dificultosa contractació per part de l'empresa privada. No només això, sinó que el BAM va apostar per l'Europa musical no anglosaxona, tot obrint el panorama a artistes continentals.

Amb un programa d'excepció que recupera noms com El Inkilino Comunista o Adrià Puntí, el BAM compleix el seu 15è aniversari

La inevitable presència de la música electrònica té aquest any en el grup alemany Losoul una de les seves cites més atractives

Pietra Montecorvino, autèntic huracà sobre l'escenari desbordant de sensualitat, actuarà el dia 22 a l'Avinguda de la Catedral

I amb canvis, dubtes i continu debat, així seguim 15 anys després de la primera edició. Sí, Barcelona té, per les festes, música gratuïta, però en gran mesura aquesta és música que permet descobrir els nous grups barcelonins. Amb una programació d'excepció que recupera noms com El Inkilino Comunista o Adrià Puntí, de qui s'espera una feliç reaparició, el BAM torna a la seva cita anual donant un aire diferent a la resta de la programació musical de les festes. Per molts anys.

- Patrice. Fill de pare originari de Sierra Leona i de mare alemanya, Patrice ha acabat finalment abraçant el reggae. Amb una barreja d'aquest pes a la seva sang, la seva música no podia ser ortodoxa. El seu reggae pren elements tant de la música soul com d'altres estils no vinculats a la música jamaicana. El seu darrer disc és un directe, el que fa pensar que bona part del seu repertori pot sortir de Nile , el seu quart disc d'estudi. (Dia 23, a les 20.00 h. Fàbrica DAMM)

- Red. Ric i rústic són dues paraules que normalment no es relacionen bé. Però són aquests dos termes els que s'han utilitzat per definir el tercer disc d'aquest quartet francès -Social hide and seek-, disc que centrarà la seva primera actuació al nostre país. El grup és fruit d'una feina començada a Rennes al 1996 per part del seu creador, Olivier Lambin. (Dia 21, a les 22.20 h. Plaça Joan Coromines).

- Sage Francis. El hip hop ja s'ha convertit en un element més del paisatge sonor dels nostres dies, integrant-se a la societat que amb tanta fúria van refusar i criticar els seus pioners. Tot i això, o més aviat a causa d'això, hi ha una generació d'artistes que prenen del hip-hop tota la seva càrrega crítica i reivindiquen el seu component poètic. Sage Francis és un d'aquests artistes que fan del hip-hop una forma de poesia moderna. El seu concert a Barcelona serà l'únic a Europa. (Dia 21, a les 23:50 h. Plaça Joan Coromines).

- Peret + La Troba Kung-Fu. L'inici i el (per ara) final de la rumba catalana donant-se la mà en el mateix centre de la ciutat on va néixer. L'indiscutible pare de la rumba ha tornat als escenaris disposat a deixar clara la seva sobirania recuperant els seus èxits, mentre que els més joves arriben des de La Garriga per deixar clar que es tracta d'un ritme obert al món. (Dia 21, a les 22.00 h. Plaça de Catalunya).

- The Undertones. Dins la programació del BAM hi ha un forat per a la història, i per partida doble. El bar Sidecar celebra el seu 25è aniversari i ofereix una programació especial sota el paraigües del seu nom. Un dels grups que hi actuarà és The Undertones, gairebé tan famosos per la seva dilatada trajectòria com pel fet que el conegut discjòquei de la BBC John Peel manifestés que Teenage kicks era la cançó de la seva vida. (Dia 22, a les 22.45 h. Plaça Reial).

- Pietra Montecorvino. Un autèntic huracà sobre l'escenari desbordant de sensibilitat i de sensualitat i, a més, amb una de les veus més profundes i penetrants de tota la Mediterrània. Afegim un ventall de cançons napolitanes de les de tota la vida, de gran bellesa i emotivitat, però amb un tractament contemporani. Una perla. (Dia 22, a les 22.00 h. Avinguda de la Catedral).

- Xazzar + Terrafolk. Dues visions de la música folk distants entre si però complementàries. Xazzar són catalans i centren el seu treball en la música jueva i en els sons dels Balcans tractats amb aromes mediterrànies. Terrafolk arriben des d'Eslovènia i partint d'aquests mateixos sons jueus els barregen amb bones dosis de jazz, rock i folclore d'altres procedències. En el fons, el sentiment és el mateix: ballar i divertir-se. (Dia 22, a les 22.30 h. Plaça Sant Jaume).

- Losoul. La inevitable presència de la música electrònica té aquest any en Losoul una de les seves cites més atractives. El grup alemany encapçalat per Peter Kremeier proposarà una dosi de house profund amb veus en clau sensual que fan de contrapunt a la química digital dels seus ritmes. La seva música, amb elements del soul i del funk, té prou musicalitat com per no servir només per al ball, tot i que acaba sacsejant les pistes per on passa. (Dia 22, a les 02.30 h. Auditori Petit Forum).

- 08001. Molt s'ha parlat del caràcter pluriètnic de la nova Barcelona i poc s'ha sentit d'un dels grups que millor representen aquesta realitat. 08001 és un grup format al Raval (pren el nom del districte postal del barri) per iniciativa d'un català amb arrels al País Basc. Julian Urigoitia ha organitzat una banda que ha posat els ulls al Magrib i a l'Àfrica negra per barrejar la sonoritat d'aquests indrets fent servir l'electrònica de la tecnologia moderna. Un grup que no fa del mestissatge una etiqueta demagògica. (Dia 23, a les 18.45 h. Fàbrica Damm)

- 7 Notas 7 Colores. El més gran dels rimadors a Espanya? Pot ser. El que ningú discuteix d'Oliver (Mucho Muchacho) és la seva qualitat de pioner, a més de primer artista de hip-hop espanyol a vendre 20.000 còpies d'un disc, en el seu cas el seminal Hecho es simple. Després d'una temporada retirat dels circuits peninsulars del hip-hop tot concentrat en la seva faceta de discjòquei a Eivissa, Oliver torna. Abans de l'agost va presentar a Barcelona alguna de les noves peces que ha escrit amb DJ Vadim, el seu productor, com Tenemos droga. (Dia 23, a les 02.10 h. Forum BAM).

- Angelique Kidjo. Una de les veus més importants del continent africà. Nascuda a Benín, es va formar com a cantant a París i des de la capital francesa va saltar a la fama aportant, a més de la seva poderosa veu, una barreja de tradició i modernitat que tant serveix per a sales de concert com per a pistes de ball. Al seu últim disc, Djin Djin, hi han col·laborat Peter Gabriel i Santana. (Dia 23, a les 22.30 h. Avinguda de la catedral).

- Bob Brozman. Guitarrista virtuós que tant pot expressar-se amb el dobro o el banjo com amb infinitat d'instruments tradicionals de les cultures més dispars. Brozman busca, segons les seves paraules, "la música interplanetària", però mai oblida les arrels ben clavades a la seva Nordamèrica natal. (Dia 23, a les 00.45 h. Plaça del Rei).

- Miquel Gil. Una de les grans veus actuals d'expressió catalana movent-se amb seguretat entre la música tradicional de la seva terra valenciana i la cançó d'autor contemporània. Fundador dels mítics Al Tall, Miquel Gil presentarà el seu nou disc, Eixos , on canta a poetes com Enric Casasses o Manuel Rodríguez Castelló. (Dia 23, a les 00.30 h. Plaça de Sant Jaume)