A bon preu

Arribats a aquestes dates, ben segur que molts treballadors resignats han compartit, sense saber-ho, un mateix gest: mirar el calendari per veure quin és el pont més proper, alleugerint així una mica la tornada a la feina després de les vacances. I els més viatgers tal vegada estan pensant ja on faran la següent escapada. Aquest estiu, el programa De vacances s'ha centrat en una bateria de propostes per a tot tipus d'inquietuds. Per un costat, un munt de sortides de curta distància, per voltar per la terra, i per l'altre, un interessant dietari de viatge a càrrec de dues reporteres que ens han mostrat com es pot recórrer Europa sense que la butxaca se'n ressenti massa, en un treball que suggereix una versió condensada d'un clàssic del gènere, els reportatges de viatges marca Lonely Planet.

Amb el títol d'Europa amb baix cost, Rosa Talamàs i Laia Mestre s'han passejat, amb les motxilles a l'esquena, per una dotzena de països. El més remarcable de tot això és que l'import total dels bitllets no ha superat els 600 euros per cap. I que han fet malabarismes per menjar, dormir i alimentar l'esperit sense dispendis. Han vist òpera a Budapest, s'han desplaçat fins a una paradisíaca illa grega i fins i tot han dormit en un vaixell. No s'han entregat sense més a la vida regalada sinó que han hagut de remirar-se els quartos, però de ben segur molts firmarien per poder tenir una feina semblant a la seva.

Potser perquè en el temps d'oci els costums es relaxen, o tal vegada perquè les suggerències estan pensades especialment per a un públic jove, com ho són les protagonistes, la frescor i l'espontaneïtat són dues constants del programa (tant pel que fa a les imatges com al llenguatge col·loquial, propi de la conversa entre dues amigues) que es pot recuperar a través del servei 3 a la carta de la cadena (www.tvc.cat). De fet, Internet ha estat una font bàsica de documentació a l'hora de preparar l'itinerari. La compra de bitllets d'avió, sempre en companyies low cost, i la reserva de molts dels allotjaments s'han fet a través d'aquest gran aliat del viatger contemporani.

Per l'experiència de les protagonistes, que se les han arreglat molt bé per simultaniejar deures i oci, hem après que hi ha xarxes internacionals que garanteixen allotjament gratuït als usuaris. Funcionen en règim d'intercanvi, entre persones disposades a acollir hostes a casa seva, el que els permet gaudir dels mateixos privilegis quan són ells els que es desplacen. També hem sabut que a Roma hi ha nombrosos convents que ofereixen hostalatge a preus molt raonables. I també que tot té la seva contrapartida. Perquè ningú ha d'esperar una suite amb bany, sinó que les cambres són compartides, en molts casos hi ha lliteres per a sis persones, i els lavabos són comunitaris. A vegades es corre algun risc, sense conseqüències greus, però sí desagradables. O si no, que li preguntin a la Laia, que primer va haver de suportar els roncs d'un company d'habitació, i després va patir les picades d'algun insecte (no va saber quin, però sí que n'hi havia fet més de 60).

Les autores del reportatge han sopat barat, amb la propina obligada d'haver d'interrompre l'àpat per resar l' avemaria, han conviscut amb els hippies d'una comuna i han rellogat un dormitori en un pis d'estudiants per afrontar l'elevat cost de la vida a Londres. I, tret d'algunes excepcions, han sabut escapar a aquesta tendència una mica provinciana de buscar compatriotes a cada parada. Obligades pel format del programa, han hagut de sintetitzar les experiències viscudes en petites càpsules. No cal esperar, doncs, una exhaustiva immersió en les destinacions retratades. Però sí una bona relació de consells útils per poder visitar-los sense necessitat d'hipotecar-se.