A la recerca del segle XXI

El científic troba la seva recompensa en allò que Henri Poincare anomena el plaer d'entendre, i no en les possibilitats d'aplicació que qualsevol descobriment pot comportar". La cita, d'Albert Einstein, il·lustra com l'afany de coneixement ha estat, hi ho segueix sent, el motor que fa avançar la ciència. El pare de la llei de la gravetat estava, però, també convençut que no era possible d'entendre realment una cosa a menys que es fos capaç d'explicar-la a l'àvia d'un mateix. L'esperit d'Einstein sembla planar a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'acadèmia catalana compleix cent anys en un bon moment de forma, superat el mig segle de clandestinitat a què la van abocar les dictadures de Primo de Rivera i Franco, activa i ambiciosa com quan el 1907 Enric Prat de la Riba va impulsar la seva creació, i del tot decidida a trobar el seu lloc en aquest segle XXI, conscient que, a la recompensa del plaer d'entendre i l'obligació de servir Catalunya amb els estudis i recerca dels seus acadèmics, ha de ser capaç d'explicar-ho a l'àvia, és a dir, a la societat.

"Vam tenir clar que l'exposició commemorativa dels cent anys havia de celebrar-se a l'IEC"

Quan al desembre acabin els actes del centenari començarà un període de reflexió per repensar el futur

No s'ha escatimat recursos perquè la mostra serveixi perquè la gent entri a l'acadèmia catalana

Desde la institució es té clar que el problema de l'Institut ara és trobar el seu encaix en el món globalizat

Un gran congrés, commemorarà els 800 anys del naixement del rei Jaume I

"El futur del català passa per saber que la resta del món ara està dins la nostra societat"

"Hem d'aconseguir ser més hàbils i àgils en fer arribar el que fem a la societat"

"Treballem per buscar les solucions als reptes que ens poden afectar els propers cent anys"

S'ha imposat l'IEC repensar el seu futur tot celebrant el seu centenari. Una celebració que va endegar el 16 d'octubre de l'any passat, abraçant així la commemoració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l'octubre de 1906, i que el proper 12 de setembre arribarà a un dels seus punts culminants amb la inauguració de l'exposició L'Institut d'Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans. Una mostra que té la intenció, en paraules del que n'és l'assessor científic i responsable del muntatge, Josep Maria Camarasa, de "fer que l'IEC deixi de ser un ens estrany per la gent i que els ciutadans se l'apropïin". "Volem que les portes de la institució siguin obertes i esborrar la imatge que els acadèmics som gent erudita que viu tancada al seu castell perquè tot i tothom ens molesta", afirma Antoni Riera, president de la comissió executiva del centenari.

És aquest ànim d'obertura a la societat, de mostrar que l'IEC "és molt més que l'acadèmia que fa el diccionari i la gramàtica de la llengua catalana", com diu Riera, el que ha animat la institució a convertir la seva pròpia seu, l'edifici barroc de la Casa de la Convalescència de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, en el marc i centre de l'exposició.

Reconegut l'IEC en el Reial Decret 3118/1976 de 26 de novembre com a acadèmia nacional de les terres de parla catalana, serà aquest domini lingüístic el que trepitjarà el visitant de l'exposició, a qui la institució convidarà a entrar lliurament ja des de l'exterior de la seva seu. Una catifa-mapa de les terres de parla catalana recorre tota la mostra guiant el visitant pel claustre, convertit en espai de celebració amb 20 enormes espelmes historiades -una per cada lustre del centenari-, i per les diferents sales de l'Institut en el recorregut per la seva història, present i esdevenidor dividit en cinc àmbits: els protagonistes (els fundadors), els fets, la recerca, el llegat i el futur. La mostra inclou fotografies, documents, manuscrits, llibres, obres d'art i audiovisual,s i no hi manca un gest de complicitat cap a Einstein. S'hi mostren les fotografies de la seva visita a l'IEC, el febrer de 1923, i el menú en llatí amb el qual el 27 de febrer d'aquell any es va complimentar el mes cèlebre dels científics del món en la seva visita a Barcelona convidat pel físicomatemàtic Esteve Terradas, membre fundador de la secció de ciències de l'acadèmia.

"Sempre vam tenir clar que l'exposició commemorativa del centenari havia de celebrar-se a la seu de l'IEC, tot i els condicionants que suposa per a una institució en actiu rebre visitants. Volíem que la mostra servís perquè la gent entri a l'acadèmia", explica Riera. L'Institut no ha escatimat recursos per assolir l'objectiu. Ha encomanat el disseny de l'exposició a l'arquitecte i interiorista Dani Freixas amb l'encàrrec exprés que les peces exposades mai pertorbin la visió de l'edifici, triat com "l'element clau" de la mostra. El cost del muntatge puja a 350.000 euros, als quals cal afegir els 200.000 que ha costat la versió reduïda i itinerant, que el passat mes d'abril va endegar el seu recorregut a Girona. Posteriorment va seguir per Andorra, a finals de setembre es presentarà a l'edifici del rectorat de la Universitat de València; el novembre, a la Universitat de Palma de Mallorca; el desembre-gener, a la seu de l'Institut Menorquí d'Estudis; el gener de 2008, a l'Alguer; i el maig, a Madrid, a la Residencia de Estudiantes.

L'exposició tancarà les seves portes el 14 de desembre, data en què una conferència del president de la Unió Acadèmica Internacional, titulada Les tasques de les acadèmies al segle XXI, i un concert de l'Escolania de Montserrat clouran els actes del centenari. A partir d'aleshores començarà un període de reflexió. Des de la secció de Filosofia i Ciències Socials, a la qual pertany el president de l'IEC, Salvador Giner, es va proposar a la comissió encarregada d'organitzar el centenari d'aprofitar la celebració d'aquest primer segle de vida per "repensar el futur", recorda Josep Gonzàlez-Agàpito, president de la secció. "Si quan fa cent anys la fundació de la institució va suposar una novetat a l'època, ara, un segle després, hem de reflexionar com una acadèmina d'un país amb una cultura petita i antiga ha de funcionar i treballar en una societat globalitzada com la que se'ns obre".

Acadèmia d'acadèmies, com li agrada de definir-lo al seu president, l'IEC ha començat a posar fil a l'agulla per buscar el seu lloc al segle XXI. Des de la institució es té molt clar que el problema de l'Institut ja no és sobreviure, sinó torbar el seu encaix, a l'igual que el de la cultura catalana, en un món globalitzat. I això passa per modernitzar el seu funcionament, en procés, per acostar-se a la ciutadania i per adaptar la recerca als canvis socials i donar resposta als reptes que afronta la societat catalana. Els acadèmics que integren les cinc seccions de l'IEC tenen l'encàrrec de trobar el camí. Tots semblen tenir clar el necessari acostament a la societat, l'adaptació als nous temps, però a hores d'ara presenta arítmia.

La Històrico-Arqueològica és la primera, cronològicament, de les seccions creades per l'IEC. Ja el mateix any de la creació de la institució, el 1907, va organitzar una expedició urgent al Pirineu per rescatar de l'espoli les pintures murals de les esglésies romàniques. Un segle després, la presidenta de la secció, Maria Teresa Ferrer Mallol, qualifica de continuista la feina que actualment es fa a la secció. "Ens estem adaptant, però, a la societat actual", puntualitza la presidenta, qui enumera una llarga llista de projectes de recerca en curs en els diversos àmbits que abasta la secció, des de les excavacions arqueològiques fins a la història de la literatura, passant per la història medieval, moderna i contemporània i la història de les arts. Explica Ferrer Mallol que els preocupa molt el descens del coneixement de la història de les noves generacions i que han endegat una estratègia per acostar-se a la societat a base, entre d'altres, de commemorar grans esdeveniments. Ja preparen els actes, entre ells un gran congrés i una exposició conjuntament amb el Museu d'Història de Catalunya, per celebrar l'any que ve el 800è aniversari del naixement del rei Jaume I. I ja pensen en el 300è aniversari del 1714.

La Filològica és, sens dubte, la més coneguda de les cinc seccions de l'IEC. De fet, són molts els que confonen la Filològica amb la pròpia institució. Encarregats d'elaborar i publicar la gramàtica i el diccionari de la llengua catalana, aquests a les prestatgeries de moltes cases, no necessiten fer gaire més per acostar-se a la societat. El seu president, Joan Martí, té molt clar quin és el futur. "Superats els anys de clandestinitat, i amb un context que facilita treballar en normalitat, no podem, però, baixar la guàrdia", assegura. "La llengua i cultura catalanes no han assolit encara la plena normalitat en aquesta democràcia marcada pel centralisme en què vivim i que no ens acaba de donar les llibertats esperades. No podem deixar de lluitar, el que no sé és si seran cent anys més". No veu el president de la Filològica una amenaça pel català en el procés de globalització. "Sempre hi ha hagut llengües franques i l'anglès, l'actual, no té una política d'eliminació", afirma. Veu Internet com un mitjà poderós al segle XXI per divulgar el català. Al marge de temes polítics, Martí és prou conscient dels canvis socials i que la Filològica no pot actuar com ho feia fa 90 anys, mig segle o només una dècada. "Actualment, la llengua catalana no viu únicament en convivència amb el castellà. Només a Barcelona es parlen unes 300 llengües diferents. El futur del català passa per saber ser acollidor i entendre que la resta del món ja no és fora, sinó dins la nostra mateixa societat".

La secció de Ciència es va crear el 1911, paral·lelament amb la Filològica, però l'evolució de les diverses disciplines científiques va fer que el 1989 es dividís en dos: Ciències i Tecnologia i Ciències Biològiques. Les dues s'han hagut d'adaptar perquè, en el transcurs del temps, la funció més bàsica de la recerca, la que fa progressar la ciència, ha passat de fer-se a l'IEC a les Universitats i centres mèdics, que disposen de molts més recursos. "Ens hem adaptat a fer projectes de recerca arrelats al territori de parla catalana, una recerca complementària, però molt important", explica Marius Foz, president de Ciències Biològiques. I posa com a exemple l'informe sobre la qualitat de l'aigua, el pla hidrològic o les malalties emergents. I, a més, fa un símil perquè l'àvia entengui la importància d'aquesta recerca: Si Joan Massagué, eminent bioquímic català i acadèmic de l'IEC, troba remei al càncer en les seves investigacions, de res servirà si l'aigua que bevem i la terra on vivim estan tan contaminades que maten.

L'estratègia és similar a la secció de Ciències i Tecnologia, on han fet dels temes que generen debat social objecte de recerca, explica el seu president, David Serrat. Exemples: el canvi climàtic, el transport en el futur o la destrucció del territori. "Investiguem, reflexionem i proposem solucions. El que hem d'aconseguir ara és ser més hàbils i àgils en fer-ho arribar a la societat", diu el president.

La de Filosofia i Ciències Socials és la més jove de les seccions. La joventut i les disciplines que la integren -antropologia, ciències de la comunicació, dret, economia, filosofia, geografia, pedagogia i sociologia- la fan dinàmica i flexible. "Tenim clar que el nostre repte és encaixar una cultura petita com la nostra en la societat globalitzada. Treballem per buscar les solucions a aquests reptes que ens poden afectar en els propers cent anys. Vivim un moment molt difícil, però alhora molt interessant i engrescador", afirma el president de la secció, Josep Gonzàlez-Agàpito.