Orografies fumades

Segurament, el lloc més remot del món és l'Antàrtida, encara més distant que el Pol Nord, si més no a nivell mental. És un lloc on sembla que no hi va ningú, si no és per fer un documental per la National Geographic o per un canal de televisió. És quasi tan allunyat com la mítica Conxinxina. Les enciclopèdies expliquen que és un continent poc accessible i, per tant, de coneixença força incompleta, voltat de dos mars: el de Weddell i el de Ross, atapeïts d'illes gelades, muntanyes cantelludes i grans icebergs. La vida hi és escassa i l'aïllament, total. La terra és desolada, amarada completament pel glaç mentre que, paradoxalment, bull per dins i esclata de tant en tant. No obstant això, tothom sembla disputar-se'n un bocí per pura golafreria. L'any 1934, Gran Bretanya, Nova Zelanda, Noruega, Austràlia i França se la van repartir entre elles, però tant Rússia com els EE UU van protestar per no estar inclosos al pastís, mentre Xile i l'Argentina també en reclamaven un bon tall, i sembla ser que entre rancúnies i esperances la cosa no està resolta encara.

Pamen Pereira (A Coruña, 1963) es va sentir atreta pel misteri de l'Antàrtida i va anar-hi en un viatge clarament iniciàtic del qual ara exposa part dels resultats a la Galeria Antonio de Barnola. El conjunt és bastant heterodox: escultures d'alabastre o resina, mapes, dibuixos i objectes diversos, amb uns resultats també força variats. Pereira uneix l'estètica d'extrem orient amb la seva peculiar visió del paisatge gelat de l'Antàrtida, potser perquè la visió colpidora dels seus deserts i muntanyes li remeten al despullament de l'estètica zen i als pintors xinesos de paisatges inventats i sobris. A vegades, aquestes referències quan són massa literals poden esdevenir gairebé en paròdies. Però, en canvi, quan són totalment despullades adquireixen tota una altra magnitud. És el cas de les tres subtils obres pintades amb fum sobre vellut blanc en les quals l'orografia de l'Antàrtida, projectada amb perspectiva isomètrica, es converteix en un rar i preciós objecte op art proper a l'obra de Bridget Riley dels anys seixanta del segle passat.

Pamen Pereira. Ice Blink. Galeria Antonio de Barnola. Palau, 4, Barcelona. Fins al 13 d'octubre