"Vam ser els primers a cantar 'Satisfaction' en un envelat"

Cent grams de fruits de la passió, 8 grams de sucre moreno, 100 grams de salsa Espinaler (una salsa mítica que forma part de la cultura gastronòmica popular catalana) i una ratlladura de pell de llima són els ingredients que ha utilitzat el popular cuiner Ferran Adrià per crear una salsa, "barreja de cultures", dedicada a la Salseta del Poble Sec. Una salsa "multiusos" ideal per a aperitius que els incansables integrants de l'orquestra repartiran a mans plenes durant les pròximes setmanes (com ja van fer fa poc al Mercat de la Boqueria barceloní) per celebrar el seu trentè aniversari. "Ferran Adrià ens va confessar que havia ballat amb la nostra música en els inicis i li va encantar la idea", explica, sense ocultar el seu orgull, Salvador Escribà, fundador i ànima de la Salseta del Poble Sec.

"Operación Triunfo' va afectar a les orquestres. Tots els ajuntaments volien tenir el seu 'OT"

Un disc recopilatori amb un DVD (30 anys en dansa, Salseta discos) acompanyarà aquesta salsa de disseny en la celebració de l'aniversari que tindrà el seu acte central demà (23 hores) amb un concert popular a la plaça del sortidor del Poble Sec, a pocs metres del lloc a on l'orquestra va donar els seus primers passos.

Pregunta. Com va néixer la Salseta del Poble Sec?

Resposta. Va ser l'últim divendres de maig de 1977, s'iniciava la campanya electoral per a les primeres eleccions democràtiques i el PSUC acabava de ser legalitzat. Josep Vercher (baixista del mític grup Los Cheyenes) i jo érem militants del partit i participàvem en activitats associatives del barri. En deu dies vam muntar una orquestra per animar l'acte d'inici de campanya. Teníem temes sud-americans i cubans d'aire molt combatiu però també coses dels Beatles, el Fenesí, el Cocodrilo, ... La gent s'ho va passar molt bé, la relació amb el públic va ser molt maca i ens va animar a seguir. Es tractava d'un projecte efímer i ja portem trenta anys!

P. L'orquestra neix en un context social progressista però no era habitual que els progres d'aquell moment ballessin.

R. Començaven a ballar, però, com a mínim a Barcelona, semblava que trepitgessin raïm. A poc a poc el ball va anar sent una mica més normal i ja recordo a la fi d'aquesta dècada alguns dijous a La Paloma dedicats a una clientela progre amb orquestres com la Plateria o la nostra. Als pobles era diferent, allí ballava tothom perquè l'única diversió que teníem eren els balls de festa major i si trepitjaves a la teva parella no tornaven a ballar amb tu.

P. En aquest camp, quins canvis va aportar la Transició?

R. Molt importants: la gent va començar a participar i fer seves les festes populars. Les festes majors van passar de ser oficialistes a participatives i la gent va començar a involucrar-se. Una associació esportiva o cultural reuneix a persones de gustos molt similars, però la festa major aglutina a tothom.

P. Com va afectar aquest canvi a les orquestres de ball?

R. A Catalunya sempre hi ha hagut orquestres de festa major. El tipus més habitual eren les gironines, orquestres molt encarcarades, tots els músics amb uniforme, molt seriosos, asseguts davant les partitures i tocant-ho tot de forma molt estàndard. Tenien poca relació amb el públic que ballava, la gent s'ho passava bé però en la distància. El canvi es va produir amb l'aparició d'orquestres com la nostra, que sortíem del mig de la gent, el més important per a nosaltres era la relació amb el públic. També ens diferenciava el repertori. Amb nosaltres el rock va començar a entrar en els envelats. Vam ser els primers que vam cantar Satisfaction en un envelat i això, en aquell moment, era gairebé una provocació. Vam tenir més d'una bronca i sempre contestàvem que volíem acontentar tothom, inclosos els joves que es quedaven al fons de la pista. Fins aleshores els joves no participaven en les festes majors, anaven a les discoteques. Vam atreure els joves als envelats.

P. Quin repertori va marcar els inicis de la Salseta del Poble Sec?

R. Molt eclèctic, tocant tots els pals però al mateix temps molt rockero i fugint sempre de les cançons de l'estiu. La majoria d'orquestres de ball basen les seves actuacions en aquests èxits de l'estiu però la Salseta mai hem volgut fer-ho. Una mica és el que sempre ens ha distingit, com el fet que tot el que sona a l'escenari, millor o pitjor, ho ha tocat un músic. Mai hem portat instruments seqüenciats o gravats. Això és molt important perquè en el nostre sector hi ha molt intrusisme, molt instrument enregistrat i molts músics, bé... músics no: tipus que amb un teclat fan ballar a la gent. D'aquestes coses ningú en parla perquè es considera que no som un sector creatiu i no aportem res de nou. Treballem al marge dels mitjans de comunicació.

P. Segueixen sent les festes majors el nucli del vostre treball?

R. Fins i tot més que abans. El treball cada vegada es concentra més a l'estiu. Abans treballàvem molt a l'hivern però ara cada vegada menys. El 85% del nostre treball és a l'estiu perquè fora de les festes majors queden molt poques coses. I també estem molt sotmesos a modes que no tenen a veure amb nosaltres. Els ajuntaments van de cara a la galeria, a aconseguir el que més impressiona a la gent, a impactar sense tenir en compte la qualitat. Per exemple, l'aparició d'Operación Triunfo ens va afectar molt a totes les orquestres de ball perquè tots els ajuntaments volien tenir el seu OT i pagaven el que sigués per a aconseguir-lo en detriment de la resta d'espectacles.

P. Existeix un circuit per a les orquestres de ball fora d'aquestes festes majors estiuenques?

R. Molt precari. Carnavals, alguna festa major d'hivern i poc més. Abans, quan existia la mili, encara teníem els comiats dels quintos, que cada poble organitzava, però ara ja ni això.

P. En què ha canviat l'oferta de la Salseta en aquests 30 anys?

R. Ha canviat en qualitat tècnica. Al principi érem tots molt hippies i ara sonem realment bé, cuidem molt el so, les llums i la posada en escena. Per la Salseta han passat en aquests anys més de seixanta músics i un nombre encara més gran de tècnics. El repertori, en canvi, ha variat poc. Hem anat incorporant cançons però seguim fidels a la mateixa ideologia i mantenir-nos fidels a aquesta línia original ha estat un factor essencial per a la nostra pervivència. És important perquè oferim tres hores de ball sense parar. És un esforç que tampoc es valora molt. Tres hores semblen moltes però de vegades arribem a llocs on ens demanen que toquem quatre o cinc hores; nosaltres no ho fem, però hi ha orquestres de ball que toquen aquestes cinc hores.

P. Com veieu des de la Salseta del Poble Sec el futur del sector?

R. Les orquestres de ball mai desapareixeran perquè dubto que les festes majors desapareguin. Sempre hi haurà gent que vulgui ballar.