Frankfurt

Ahir, l'editorial d'un diari alemany ja es preguntava si amb la negativa d'alguns escriptors a anar a la Fira de Frankfurt no acabarien anant-hi només "autors de segona". S'acaba de fer pública la llista dels que sí que hi van i hi ha noms com Quim Monzó, Baltasar Porcel o Carme Riera (i Maria Barbal, que aquests dies ha rebut crítiques fantàstiques a Alemanya per Pedra de Tartera). Els lectors alemanys poden estar ben tranquils. Aquests són autors de primera.

Però és normal que els del diari alemany pateixin, perquè es parla més dels que no hi van. És lògic. Alguns d'ells ja han donat a entendre el que pensen de l'Institut Ramon Llull i qui el governa. (Em fa l'efecte que si en Ferran Mascarell hagués continuat al capdavant de l'invent, tothom li hauria fet reverències i hauria trobat la fira meravellosa). El cas és que potser no hem pensat del tot en les raons de tots aquests autors que no hi van. N'hi ha, per exemple, que no van a Frankfurt (ni enlloc) perquè no es poden combinar la feina. N'hi ha que són persones grans i viatjar se'ls fa costerut. I potser n'hi ha algun dels que escriuen en espanyol que no hi va perquè considera justament que ell "no forma part de la cultura catalana". Pensar això no és un pecat. A la passada fira de Londres es va dedicar un apartat especial al mercat editorial espanyol que -segons llegíem- responia a "l'interès creixent del món anglosaxó per la llengua, la cultura i la feina creativa d'autors hispanoamericans". Per això, amb molt d'encert, aquest diari va titular la notícia així: "Londres també llegeix en castellà". Naturalment, cap autor en llengua gallega, catalana o basca no es va sentir exclòs.

Per tot plegat, jo voldria demanar als del Llull que, sobretot, convidin tres escriptors importantíssims a la fira. El doctor Corbella, el doctor Estivill i el professor Sebastià Serrano. No, no és perquè siguin cultura catalana feta en català. És perquè són tres professionals de les afeccions de l'ànima que ens faran molta falta per no acabar sonats.