L'Europa arriba als 100

Antonio Ramallets retira la seva gorra de pell negra, rebusca en la seva memòria, ordena els records i diu: "Me'n recordo d'un partit contra el Reus, al nostre camp: faltaven cinc minuts per a la conclusió, perdíem 2-1, vam marcar tres gols en aquests cinc minuts i vam guanyar. Va ser memorable". Recupera Ramallets els anys 40, els de la postguerra, quan el gat de Maracaná, com se'l coneixeria després, vestia la samarreta escapulada perquè l'Europa ja era aquí. El club gracienc, que el pròxim 5 de juny celebra el seu centenari, s'havia fundat el 1907 i, durant dècades, havia protagonitzat la història del futbol espanyol, que ara li ret homenatge. Festeja la seva condició de nou membre de l'exclusiu grup de clubs centenaris i li dóna la benvinguda com abans ho va fer amb el Recreativo de Huelva, el Nàstic, el Barcelona o l'Espanyol, per citar alguns dels il·lustres components del club dels 100.

Refugiat al seu quarter de Gràcia, on va néixer com a resultat de la fusió del Provençal i del Madrid, dos clubs barcelonins que un bon dia van decidir sumar esforços i objectius, l'Europa arriba al seu centenari amb esperit festiu, buscant la complicitat d'un barri més ocupat en altres quefers, i amb el l'alleugeriment d'haver salvat, ni que sigui pels pèls, el seu estatus d'equip de Tercera Divisió. Sense gaire pompa, fidel al caràcter auster que li ha permès sobreviure als avatars d'un segle d'història, el club gracienc ha invitat a la parròquia a bufar les espelmes en una bona colla d'actes: partits commemoratius, col·loquis, conferències i algún projecte perdut en el camí.

Cent anys donen per a moltes històries i l'Europa s'ha proposat explicar-ne algunes a través dels ulls del cineasta Carles Balagué. A l'espera del documental, l'Europa rememora els seus feliços anys vint, les penúries i les alegries que van seguir a continuació i celebra l'esperit de superació que li ha permès tancar un segle.