Refugiats

Els detalls sobre els efectes del canvi climàtic al Sud d'Europa, en especial a l'àrea mediterrània, no podien ser més descoratjadors. L'informe de les Nacions Unides dibuixa un panorama pessimista, amb una pujada del nivell del mar que farà recular les platges entre 20 i 40 metres i engolirà moltes cales, un descens de les precipitacions, l'augment de la freqüència de les sequeres, la pèrdua dels recursos hídrics...Sembla difícil tancar els ulls a una amenaça que ara, quan qui sap si és massa tard, acapara debats polítics i informacions als mitjans de comunicació. Dimarts a la nit, el programa 60 minuts del canal 33 va emetre un reportatge que esvaeix qualsevol temptació de considerar el problema com una cosa aliena, llunyana. I ho fa a partir d'exemples reals que posen la pell de gallina.

Produït per la BBC, A punt del desastre climàtic comença amb unes imatges terribles de Londres inundat. Es tracta d'una simulació, i encara que no és difícil imaginar-ho, això no es diu fins al cap d'una estona. A partir d'aquí es comencen a explicar les raons, gens extravagants, per les quals aquesta catàstrofe podria succeir algun dia. I de fet es recorda que ja hi ha un precedent, l'any 1953, amb un balanç de centenars de morts. Bastant més a prop queda l'onada de calor que va sacsejar París el juliol de 2003: en només sis setmanes van morir 15.000 persones. A Bombai, també un dia de juliol, unes pluges de 1.000 litres per metre quadrat van provocar la mort de 1.000 persones. I a Shangai, només quatre metres per sobre del nivell del mar, les inundacions són una amenaça constant.

Científics i polítics parlen al reportatge de les actuacions que s'estan portant a terme per prevenir i evitar els efectes de l'escalfament global. El programa dóna a entendre que no hi ha una correspondència entre la gravetat dels canvis previstos i les accions plantejades per fer-los front. I denuncia un cert cinisme, polític i ciutadà, al voltant d'aquest tema. A Bombai, les autoritats declaren il·legals les construccions nascudes sobre els aiguamolls, refugi precari dels camperols que migren a la ciutat. L'Administració les enderroca...i acaba cedint els terrenys a promotors privats. A París, un responsable de l'alcaldia es queixa de la hipocresia dels seus conciutadans, incapaços d'utilitzar amb mesura l'aire condicionat i cada dia més aficionats a circular per la ciutat amb vehicles 4 x 4.

Però de tots els exemples descrits al reportatge, el més colpidor és el de Tuvalu, una illa-nació a l'oceà Pacífic amb una superfície total de 25 quilòmetres quadrats i 12.000 habitants, a una alçada de només cinc metres sobre el nivell del mar. Actualment les marees són cada cop més altes. I els habitants estan convençuts que un dia o un altre, Tuvalu desapareixerà sota les aigües. Així que els que s'ho poden permetre comencen a preparar la seva marxa de l'illa cap a un lloc més segur. Parlen de sí mateixos com a refugiats mediambientals, un terme que, ens avisen els experts, ens serà cada dia més familiar de mica en mica. Però l'evacuació no és fàcil, enlloc els esperen amb els braços oberts. I mentrestant el temps passa i la seva illa és cada dia més inhabitable per culpa del canvi climàtic; a ell estarà dedicada la setena edició de la Setmana de TV-3, amb programes especials i campanyes de sensibilització, que se celebrarà entre el 16 i el 22 d'abril.